L’impossible programa dels no independentistes

Tots els votants de partits polítics catalans contraris a la independència han de saber-ho. Els seus programes polítics no es poden dur a terme a Catalunya. El d’Iniciativa, per descomptat que no. No tenim ni tindrem ni un duro si seguim a Espanya. I, per tant, si aquest partit volgués -és un dir- aprovar un decret de pobresa energètica, que és el decret que fa que, aquests dies de fred inhumà, no tallin la calefacció a cals pobres, no podria. El govern central se’l passaria per la carn d’olla, com va fer. No sabem del tot quina política econòmica seguiria per exemple Ciutadans (d’ells només sabem que cultiven en exclusiva el calçot identitari) però hem de creure que voldrien una vida digna per a tots els aturats. Què podrien fer? Per descomptat que els de Podem, els d’Avancem, tots els que tenen partits que s’acaben en em no tindrien capacitat de maniobra per fer res, perquè el govern central ho impediria com fins ara. Cap millora per als ciutadans catalans seria acceptada amb l’excusa -que van posar amb això de la pobresa- que fóra discriminatòria amb els ciutadans espanyols. Potser els únics que podrien governar a Catalunya amb coherència són els del PP. Ells sí que tenen un programa polític basat exclusivament a acatar les ordres del centre del Regne. I qui no ho admeti o ens enganya o no hi és tot.

No estem com els navarresos ni estem com els bascos, que tenen concert econòmic. Tampoc no hi estarem. No estem com els extremenys ni estem com els andalusos, que reben més del que envien. Tampoc no hi estarem. Siguem honestos. Si a les properes eleccions no surt una majoria que pugui declarar la independència -per després, si cal, fer que governi (jo què sé...?) Podem en coalició amb UPyD i Iniciativa-, tenir un Parlament de Catalunya és una pèrdua de temps i, sobretot, de diners.