L'islamisme moderat surt reforçat de les 'primaveres àrabs'
No sabem encara com acabarà la Primavera Àrab. Però el que ja és clar és que, en el nou escenari, els partits islamistes hi tindran un paper important. S'ha vist a Tunísia, amb el triomf d'Ennahda. Ja es comença a veure a Egipte, on Justícia i Llibertat, marca electoral dels Germans Musulmans, té el vent a favor en el llarg procés electoral encetat ahir. I es va veure divendres passat al Marroc, on el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) va ser el més votat a les legislatives, en un país on el rei Mohamed VI apadrina canvis per estalviar-se una revolta.
L'avenç dels islamistes moderats s'explica, en part, per la falta d'arrelament i la fragmentació de les formacions laiques i d'esquerres. La part de mèrit comença per l'efecte pèndol, després que els règims autoritaris que el poble ha tombat mantinguessin la religió marginada. Els islamistes han patit l'exclusió forçosa -el cas dels Germans Musulmans a Egipte-, amb repressió inclosa -el futur primer ministre de Tunísia, Hamadi Jebali, va viure cinc lustres empresonat-. Són forces arrelades que encarnen l'alternativa als governs enderrocats, el cas del Marroc és ben clar.
És comprensible que Occident, que s'ha omplert la boca en favor de les eleccions lliures, es miri els resultats amb atenció i certa inquietud. Però val la pena recordar que a les revoltes ciutadanes el clam dominant en favor d'unes millors condicions de vida i de democràcia no ha anat acompanyat ni de crides contra Occident ni de proclames islamistes radicals. Les revoltes també van enxampar per sorpresa els islamistes. Cal esperar a veure què fan amb el poder abans de jutjar.
Tant el PJD com Ennahda han llançat missatges d'amistat i crides a la calma cap a Occident. I els Germans Musulmans ja han bastit ponts amb els EUA. Els islamistes moderats tenen referents ben pròxims a Europa, com Turquia. Els nous protagonistes, però, han de recordar que els seus ciutadans els han votat per defensar les llibertats.
