Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Les Llàgrimes

No fa gaires dies la directora de TV3, Mònica Terribas, va emocionar-se a la sessió de control del Parlament a l'hora de parlar de les retallades de la cadena pública catalana. Com explicava molt bé el Xavi Bosch en un article, no fa gaires dies, TV3 ja fa molt temps que retalla sense cap rebombori. Ahir la ministra italiana de treball, Elsa Fornero, tampoc no va poder evitar les llàgrimes a l'hora d'anunciar que es modificava el sistema de pensions del seu país. El govern ampliarà -ho publicava l'ARA- els anys necessaris de cotització per tenir dret a cobrar. La ministra somreia i provava de fer el cor fort amb una dignitat que espantava.

He llegit articles fotetes sobre les llàgrimes de Mònica Terribas. Però han estat articles no pas fets per allò que en diem els homes de la caverna mediàtica, sinó per dones de -fins ara- tarannà progressista. Ja entenc que no són articles innocents. Vull dir que si hom, fins ahir, cobrava un suculent caixet a TV3 i avui, per causa justament de les retallades, ha hagut de buscar aixopluc sota altres paraigües, és normal que es comporti com un ex. Tot va bé si t'abandono perquè m'he enamorat d'un altre i et quedes amb el cor destrossat, si no aixeques el cap. Però si trobes una altra parella fins i tot més guapa que jo i tothom diu que se't veu més content que quan estaves amb mi, la ràbia se m'enduu i ja no ets una bellíssima persona. Ets un tifa. Però tot i entendre aquest comportament, em xoquen aquests articles burletes sobre les llàgrimes. Totes aquestes tertulianes que ara consideren les llàgrimes un signe histriònic de debilitat ¿no ens havien adoctrinat, justament, sobre el fet que plorar no ha de ser un signe de debilitat? ¿No repetien que plorar és bo, que és necessari, com riure, etcètera? Vejam si resultarà que, ara, el nou ordre mundial que ens endinyen consisteix en que els homes sí que poden plorar tant com vulguin però les dones no.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT