Llegir Hemingway
El Tractat sobre la tolerància de Voltaire és un clàssic que sempre ha estat viu a les llibreries franceses. El 2014 se’n van vendre 11.500 exemplars. Però la notícia és que el 2015, després de l’atemptat contra Charlie Hebdo, se n’han venut 185.000. L’atac terrorista va despertar un debat sobre la blasfèmia i els límits de la llibertat d’expressió. El papa Francesc va fer una relliscada monumental: “Si insulta la meva mare, pot esperar un cop de puny. És normal. No es pot provocar”. Una de les forces del terrorisme és la seva capacitat de crear síndrome d’Estocolm a les societats agredides. “S’ho han buscat”, deien alguns referint-se als dibuixants. Molts francesos van preferir Voltaire.
De París era una festa, l’homenatge d’Ernest Hemingway a la capital francesa, l’any 2014 se’n van comprar 100 exemplars, segurament un grapat de fervorosos seguidors de l’autor que volien fer la seva ruta parisenca. Els dies posteriors als atemptats del 13 de novembre se’n van vendre 28.000. Mentre Hollande proclamava la guerra contra el Califat i Manuel Valls s’erigia en propagandista de la por, alguns milers de conciutadans buscaven en la lectura els ànims necessaris per no deixar-se acovardir.
¿El terrorisme canviarà les nostres vides? El terrorisme no és res nou i algunes pautes es repeteixen. Com ha explicat Olivier Roy, que ha investigat el perfil dels pocs milers de francesos susceptibles de fer el pas al jihadisme, “la seva radicalització no és religiosa, és de revolta i rebuig a l’entorn familiar i a la societat en la qual viuen”. “I si opten pel Califat -continua Roy-és perquè els ofereix la certesa de l’acció immediata. Matar per ser algú”. Només un u per cent de les víctimes del jihadisme són occidentals. La immensa majoria són musulmans: l’heretge sempre és més odiat que l’infidel. S’ha de fer un esforç de realisme, assumir el risc, no donar-los el gust de viure pendents d’ells. Despertem el “geni del paganisme”, diu Marc Augé. Els francesos que llegeixen Hemingway estant donant una lliçó de bon sentit a uns dirigents massa fascinats pel discurs de la guerra. A París ha de guanyar la festa.
