Publicitat
Publicitat

Llibre, pel·lícula, economia

Per a aquest cap de setmana voldria fer-los tres recomanacions: un llibre, una pel·lícula i un economista. La pel·lícula es diu The good sheperd , i aquí es va distribuir com El buen pastor . Un film dirigit per Robert De Niro on s'explica la vida d'un dels fundadors de la CIA. La gràcia d' El buen pastor és que un no acaba d'estar segur de si és una obra mestra o un monumental xurro.

Per una banda és un relat lent, complex, que requereix de tota la nostra atenció per entendre la trama. I al mateix temps podria dir-se que és la millor obra de De Niro. El protagonista és Matt Damon, i dubto que hi hagi cap altre film amb tants secundaris de luxe: Angelina Jolie, William Hurt, Joe Pesci, Alec Baldwin, John Turturro i el mateix Robert De Niro, entre altres. Els recomano El buen pastor , doncs, i justament, perquè és un dels relats que generen una opinió diferent en cada espectador. Això sí, el que està fora de dubte és que conté alguns dels millors diàlegs del cinema modern. En cert moment l'agent dels serveis secrets (Matt Damon, un WASP) demana ajuda a un cap de la màfia (Joe Pesci, un italià) per tal d'abatre Castro. I Pesci li diu: "Nosaltres tenim la família i l'Església, els irlandesos tenen Irlanda. Fins i tot els negres tenen la seva música. Però vostès? Què tenen, vostès?" I Matt Damon, sempre hieràtic, li etziba: "Els Estats Units d'Amèrica. Vostès només hi són de visita". En fi, que si vostè i la seva parella no saben què fer aquest cap de setmana poden veure plegats The good sheperd , i si dictaminen que és un avorriment sublim, i una pel·li més espessa que la llet condensada, no hauran de barallar-se sobre qui va tenir la idea d'anar al cinema, sempre podran acusar l'autor d'aquest article.

I parlant de la CIA, el llibre que voldria suggerir-los és La maleta , de Sergei Dovlatov, en què s'expliquen les seves vivències a l'URSS. (Si no coneixien aquest autor no es turmentin: jo tampoc.) Després de llegir La maleta un arriba a la conclusió que la CIA era idiota. El paisatge que se'ns apareix de la Unió Soviètica és el d'una estructura que s'ensorra sense aturador. Com és possible que la CIA no pogués preveure la caiguda del Mur si Dovlatov vivia als EUA des dels anys 70 i publicava els seus llibres?

Quan llegeixes Dovlatov no saps si riure, plorar o plorar de riure. Només un detall. A l'URSS, l'escultura monumentalista era tota una indústria. Una de les estampes que tenim de la Unió Soviètica és una ciutat provinciana amb blocs de pisos rònecs i una gran escultura de Lenin a la plaça pública. Bé doncs, a l'URSS hi havia milers de petites ciutats provincianes, i totes necessitaven el seu Lenin. Unes escultures de Lenin que, com diu Dovlatov, sempre es representava "amb pinta d'autoestopista que aixeca el braç per aturar un cotxe amb la gorra". I se'n feien tantes que al final els escultors perdien l'oremus: en certa inauguració provinciana les autoritats retiren el llençol que cobreix l'estàtua i Lenin apareix amb la seva famosa gorra a la mà, sí, però també amb una segona gorra al cap.

La maleta l'ha publicat Labreu Edicions, una d'aquestes editorials petites, acurades i excel·lents que no ens mereixem. Només retreure que en el perfil biogràfic de Dovlatov es recalqui que va morir víctima de l'alcoholisme. Si s'hagués mort de gastroenteritis o d'una infecció al queixal del seny, també s'hauria destacat? Segurament no. Però si a un autor el mata la sida o el vodka sembla que sigui més autor.

I per acabar, un economista. Quan va començar tot això de la crisi, em vaig interessar per l'economia. Per desgràcia, només vaig arribar a dues conclusions. Una: que la crisi l'havien profetitzat correctament més astròlegs que economistes. I dues: que si vostè pregunta a cinc astrònoms què és la Lluna, tots li diran que és un satèl·lit; però si vostè reuneix cinc economistes, i els fa una pregunta tan bàsica per a la seva ciència com "Per què hi ha pobres?", no es posaran d'acord fins al dia que no hi hagi pobres, i aleshores tots cinc diran que acabar amb la pobresa ha estat mèrit seu. Quan els economistes de Rossell van acusar Laporta d'una gestió nefasta, escoltaves uns arguments tan nítids, tan contundents, que només podies pensar "Aquesta gent té tota la raó". Però quan els economistes de Laporta van contraatacar, pensaves el mateix. Bé doncs, potser hi ha un economista diferent.

Es diu Manfred Max-Neef i és un venerable savi xilè que ha inventat el concepte de barefoot economy (economia descalça). Max-Neef era un brillant economista de Berkeley fins que un dia, a la selva peruana, es va trobar amb un home famolenc, amb cinc fills i a l'atur. I Max-Neef explica: "Havia de dir-li que s'alegrés perquè el PIB havia pujat un 5%?" I continua: "Aquesta crisi és producte del nostre principal valor moral i social: l'avarícia. Som dramàticament idiotes". Jo no sé si Manfred Max-Neef té més raó que tots els altres economistes. Només crec que és molt més fàcil estar d'acord amb ell que amb tots els altres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT