06/12/2011

Llibreter

2 min

Va de bòlit, per variar. Ha aparcat el cotxe en zona blava amb un tiquet d'ahir mig rebregat que canta com una cloïssa. Amb el temps perdut tombant a la recerca i captura d'una plaça d'aparcament ja hauria pogut fer els tres encàrrecs que tenia. Ara ha hagut de triar-ne un i espavilar-se per tenir-lo enllestit en la mitja hora escassa que li queda. Haurà de tombar una mica perquè és una mica lluny però almenys sap que a la gran superfície on va segur que troba el que té pensat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Com que va a preu fet decideix agafar una drecera que li estalviarà un parell de minuts. La coneix perquè és la que agafava quan sortia de l'institut on estudiava, allà al final del carreró. Ves que no sigui des del dia que va acabar COU que no hi havia tornat a passar. És just en aquell moment, pensant en aquells dies d'exàmens i treballs fets de qualsevol manera a última hora que de reüll mira un aparador amb els vidres bruts. "No pot ser", pensa. Però sí, sí que és. La botiga encara és al mateix lloc, tossuda i atrotinada, si fa o no fa com l'home que llegeix el diari des de darrere el taulell. El mateix que el deixava fer fa uns anys, quan estava sempre plena de gom a gom, el que no el renyava encara que no comprés mai, encara que ho remenés tot, encara que s'adonés que es llegia els llibres per tongades, empassant-se una cinquantena de pàgines a cada visita, memoritzant la pàgina on havia parat per continuar el dia següent fins a acabar-lo.

No, potser no hi troba el que tenia al cap. Però segur que hi troba una recomanació feta amb la mateixa complicitat i passió que hi trobava aquells dies quan feia campana cada dia a primera hora de la tarda. I què coi, a la merda les presses, la zona blava i els centres comercials que ho destrossen tot. Avui perdrà el temps una mica, que ja toca.

stats