14/01/2012

Lliçó de Sala i Martín

2 min

Dijous al Divendres de TV3 l'economista Xavier Sala i Martín va fer als espectadors una master class extraordinària per entendre què implica la pujada d'impostos com a mesura davant la crisi. Va aconseguir que una classe sobre l'IRPF ens atrapés davant la tele. Té mèrit. Amb un gràfic projectat en una enorme pantalla primer va explicar com funcionaven els percentatges del que paguem cada ciutadà a l'Estat. Ràpid, fàcil i impecable. Va aprofundir en la lliçó explicant per què els catalans érem un dels països del món que més pagàvem. Sala i Martín ho va fer senzill. I això que les eines que li van facilitar els de Divendres eren l'antitelevisió: li van donar un mapa d'Europa i una pissarreta de fusta pròpia d'una classe de l'època de la República. Com pots tenir un catedràtic de la Universitat de Colúmbia al programa i donar-li aquest material? La carrincloneria dels magazins de tarda té aquestes coses, de vegades. Aquest punt naïf que empobreix un bon moment televisiu.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tot i així, Sala i Martín va explicar l'augment de l'IRPF i com ens afectarà amb casos molt propers a l'espectador. "Tenim uns impostos tipus Suècia i uns serveis tipus Senegal". Com a exemple de "servei tipus Senegal" no va poder ser més clar: "La carretera que ens ha posat l'Estat per connectar amb Europa és la Nacional II". Perfecte com amb la pissarra rònega ens va explicar la corba de Laffer per aclarir com la pujada d'impostos afecta la incentivació laboral: "Si passa això, per exemple, un metge pot decidir no agafar els últims pacients perquè ja no li surt a compte". Sala i Martín va acabar la lliçó amb un bri d'esperança i apostant per la necessitat de la innovació. Els SMS dels espectadors a la pantalla reflectien l'entusiasme per les bones explicacions del catedràtic. Un altre dia Sala i Martín podria explicar la importància de les inversions de l'Estat en educació. Les faltes d'ortografia dels SMS feien mal als ulls.

stats