Llista homenatge

El 13 de desembre del 1923, des del balcó d'un principal del carrer de la Canuda, enfront de l'Ateneu Barcelonès, una veu anuncià a un dels contertulians que acabava de ser pare d'un nen. El nadó, amb el temps, seria Antoni Tàpies. Ara, l'Ateneu disposa d'una obra que el pintor ha regalat i que forma part d'un conjunt d'obres d'artistes contemporanis que amb llur generositat han enriquit el patrimoni de la casa.

Amb motiu del cent cinquantè aniversari de la institució, el pintor Alfons Borrell ha realitzat un gran mural. Amb els altres murals de Frederic Amat i Jordi Benito, encapçala la llista de coses dutes a terme sota la presidència d'Oriol Bohigas. Des del punt de vista arquitectònic cal assenyalar la restauració de la biblioteca, encarregada als arquitectes M. Brullet i M. Barba. Començant pels elements més significatius d'aquest espai, cal destacar la recuperació del sostre de Vigatà, les estructures vidriades de Jujol i el mobiliari sumptuós de les llibreries. Des del punt de vista funcional, la biblioteca s'ha climatitzat. Se n'ha informatitzat el catàleg de llibres, incorporant-lo al de les biblioteques universitàries. S'ha fet la digitalització del fons antic posant-lo a l'abast de tothom a través de la Memòria Digital de Catalunya, l'Hemeroteca Nacional Española i Google Books, entre altres. També s'ha aconseguit que el fons especialitzat en humanitats s'actualitzi permanentment. S'han posat en marxa dos projectes estrella: apadrinar un llibre i el projecte Almirall. El primer consisteix a animar els ciutadans perquè amb el seu ajut econòmic facin possible la restauració d'un llibre antic. El segon és un portal web que acull els llibres del segle XIX del fons de la biblioteca, reunint els autors i les obres comentades per investigadors, cosa que es fa amb la col·laboració d'altres biblioteques patrimonials.

S'ha restaurat la façana de l'edifici, una reforma estructural que ha permès mostrar la seva singularitat de palau. També s'ha dut a terme la renovació de la sala d'actes i la sala Verdaguer. Aquesta reforma no sols ha modernitzat formalment els espais, sinó que també els ha posat al dia tècnicament a fi de poder oferir actes variats. Aquests actes a partir d'ara es podran enregistrar i emetre a través de pantalles gegants situades a l'exterior. Les activitats s'han reactivat arribant a sumar 1.500 per any. El treball més dificultós de tots: la recerca del finançament que ha fet possible les reformes. S'han establert col·laboracions amb altres entitats com la Fundació Mas i Mas, que impulsa el cicle de 30 minuts de música cada cap de setmana. La Fundació Damm patrocina els mesos d'estiu cinema a la fresca i la Institució de les Lletres Catalanes n'organitza el cicle Joan Maragall. Entre les activitats renovades destaca la nova orientació del premi Crexells, que suma al criteri dels especialistes el vot dels socis. Hi ha també l'escola d'escriptura, l'èxit de la qual ha sorprès propis i estranys amb 1.500 matrícules els cursos 2009 i 2010. Des de fa quatre anys té un portal web que rep 100.000 visites l'any. També s'ha abordat el canvi d'estatuts a fi d'adaptar-los a la nova legislació catalana i així, fent llista, podria seguir fins a omplir unes quantes planes.

La persona que ha dut a terme aquests canvis és un prestigiós arquitecte i urbanista en actiu, de reconeixement internacional, que a més de profús articulista i agut conferenciant, sorteja amb esportivitat les servituds de l'edat i que, a més, té cura d'escollir cada dia els mitjons que millor escauen a la seva vestimenta. Un homenot de curiositat i sociabilitat inexhauribles, dotat de geni ordenador, a qui la classe bunqueritzada dels partits polítics afins ha escatimat el poder públic, el profit de rendibilitzar-ne políticament el criteri i la perspicàcia, d'articular la línia mestra que dóna cos a tot país: la cultura. Ara, el seu segon a l'Ateneu, Ferran Mascarell, és conseller de Cultura. Desitjo que el llegat Bohigas li serveixi de full de ruta i que el seu exemple l'ajudi a establir encertadament les línies mestres que la nostra societat reclama.