Publicitat
Publicitat

Llistes no estrictament electorals

principi dels anys 70. Abans, als pobles, els dijous a la nit era dia de cinema. N'eixim tres o quatre del cinema d'Alfafar. Són les dotze i mitja, minut amunt, minut avall. Encenem els cigarrets (amb Franco amb vida als cinemes no es fumava i ningú es queixava) mentre enfilem cap a Sedaví. Girem una cantonada i ens topem amb el Zapatones, el caporal de la Guàrdia Civil, acompanyat d'un guàrdia (aquests, els de la civil, són l'única parella que sempre ha funcionat). Zapatones pesa vora cent quilos, té els peus plans i fama de violent, d'aquells que agradaven als nostres pares: s'ha de repartir estopa perquè la joventut torne al solc.

-A ver, el carnet de identidad .

Ens coneix a tots, sap de quina família som, però exerceix la jerarquia del tricornio . Ens mirem els uns als altres. Anem indocumentats. Matxaco, de nerviós com està, li diu, en valencià, que se l'ha deixat a casa. La primera hòstia (que no és com la primera comunió). La resta, que hem après la lliçó, relatem en un castellà, que ja el voldria don Francisco Rico, que tampoc el portem. A mi em fot una bufetada per dur els cabells llargs.

-Mañana todos al cuartel. Y derechitos a casa .

Dilluns, 21 de març del 2011. M'han rebentat la bústia amb un masclet. Perquè l'assegurança es faça càrrec he de presentar una denúncia (denunciar, quina paraula més lletja). De vesprada, a les cinc, vaig a la caserna de la guàrdia civil, un edifici que sembla dissenyat per Calatrava amb la diferència que trobes els lavabos de seguida. Em rep una senyoreta guàrdia, guapa, bona figura malgrat l'uniforme.

-Dígame .

-Vinc a posar una denúncia -li dic en valencià, per provar-la (lingüísticament).

-Pase al despacho .

Amable, somrient, m'assenyala una cadira i es posa davant l'ordinador. Jo la tutege, ella a mi de vostè. Em fa un seguit de preguntes que responc en valencià. Tecleja l'ordinador, continua amable i atenta. Mentre omple el formulari li pregunte sobre la mena de delictes habituals. Després, com és jove, li explique on estava l'antiga caserna, la mala llet que tenia el comandant Zapatones. Riu de gust.

-Pues ahora es al revés. Preguntas por ayudar y te contestan "a ti que te importa".

-La pròxima volta li pegues una hòstia.

Que tornen al solc.

entre al casinet, oficialment Recreativo Cultural (més recreativo que cultural). És un diumenge d'estiu tòrrid (ponent de quaranta graus). No hi ha ningú, tret de S.A., a la sala de fumadors, contemplant la plaça amb la vista perduda, el paquet de tabac i el vaqueret de Dyc damunt la taula. S.A. és solter (fadrí, en diuen les persones majors). M'assec al seu costat i li propose una porra de dominó, per matar el temps, mentre esperem que en vinguen dos més i organitzem un xamelo de pantaló vell (baratet).

Sembla que no m'escolta. El mire i veig que li brillen els ulls. Al cap d'una estona diu: Quan tenia vint anys m'agradaven les dones de quaranta; ara que en tinc cinquanta m'agraden les de vint. Dóna igual, prossegueix sense esperar la meua resposta, amb totes he tingut problemes. S.A. està a l'atur, viu sol, té l'aspecte d'un home de seixanta descuidat. ¿Què li pots dir a una persona que és incapaç de mirar-se? Potser creu que necessita unes paraules de compassió. No dic res, però. M'escarxofe i em solidaritze tot observant la plaça.

per norme desconfie de l'exhibicionisme intel·lectual: no m'agrada la gent amb complexos.

la madame del majestic, una casa de senyoretes prostitutes, es queixa que li han tancat el local perquè, segons ella, no volgué lliurar 100.000 euros, a través d'un intermediari, al regidor d'Activitats de l'Ajuntament de València. L'intermediari, diu la madame, era l'expresident de Nuevas Generaciones del Partit Popular. La madame, que ho ha denunciat a la fiscalia, ha amenaçat de fer pública una llista de vips que freqüenten el local.

Un amic meu, vip d'esquerres, que sovinteja aquests garitos, tenia el mal costum de presentar-se amb el nom d'altres vips. És el mateix amic que un dia, mentre dinàvem, ens va comunicar amb entusiasme que en una d'aquestes cases la madame simpatitzava amb el PSOE i parlava valencià. Que parle valencià és estrany, que vote el PSOE ho trobem normal, li responguérem.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT