L'obra musical de Clavé

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsQuin valor musical tenien les composicions musicals de Clavé? El catàleg de les mateixes podria predisposar en contra si no es recordessin dos punts: el primer, la finalitat que s’havia proposat Clavé, i el segon, la qualitat dels interpretadors utilitzats. [...] Per a les composicions corals de caràcter popular privaven en Clavé dues tendències contraposades: la conreada a França, que es distingia per certa extensió en les proporcions, encara que sovint li faltava profunditat, i la conreada a Alemanya, que es caracteritzava pel seu anhel de mantenir una concentració i recolliment íntims. Degut a raons ben explicables, Clavé adoptà la primera. No se li pot demanar a les seves obres grans refinaments, ni excelsos lirismes, ni magnes exaltacions colindants amb el sublim. I, no obstant, com diu En Millet, Clavé ens convenç per una franquesa melòdica i harmònica tan característica que, almenys per a nosaltres, els catalans, ens és impossible trobar res més propi el gènere que satisfaci en igual grau el nostre sentit estètic. [...] Malgrat la seva senzillesa tècnica i la seva flaca cultura, Clavé posseïa un fort temperament somniador i una facilitat astoradora per a fer-se seva l’ànima popular; també posseïa dots observadors i caràcter decidit; i tot això, afegit a la seva doble qualitat de músic i de poeta, li permeté -com diu aqueix excel·lent literat i músic contemporani que s’anomena Joan Llongueras- iniciar el primer moviment musical que influís directament en el poble. La seva obra guarda visibles semblances amb la que havia descabdellat Zollner per terres germàniques, amb les seves “Zollner-Verein”. Però li estava reservat un avenir ben diferent, puix si a la mort d’aquest músic alemany es constituïren les referides entitats en una lliga, la “Zollner-Bund”, de la qual havien de sortir altres institucions com el “Liedertafel” o el “Liederkrantz”, a la mort de Clavé la seva obra es descompongué, que no han de considerar-se com filles directes i legítimes de tan noble esforç algunes supervivències desnaturalitzades, faltades d’ideals artístics enlairats, i caracteritzades per un segell ordinari incapaç de reviure l’esperit popular sota llurs aspres vulgaritats, descomptada, com ja es suposa, alguna que altra excepció.