L'ofec financer aboca Catalunya a un rescat inevitable

Tot i les reticències del govern català a pronunciar la paraula rescat (és el mateix que li passa a Mariano Rajoy), és evident que ara mateix Catalunya no pot assumir les obligacions financeres que ha d'afrontar a la tardor i, per tant, es veurà obligada a demanar l'ajut del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), un mecanisme dissenyat per Madrid per evitar el col·lapse de les comunitats. El conseller Andreu Mas-Colell hauria preferit un altre sistema, els hispanobons, per obtenir finançament exterior amb el segell del Regne d'Espanya a un interès més baix. Però el govern del PP ha optat per un sistema que el que fa és collar les autonomies al màxim: et facilita els diners només a canvi de més controls i sota l'amenaça dels famosos homes de negre , és a dir, d'enviar una missió de funcionaris d'Hisenda a supervisar els comptes de la Generalitat.

Ahir el govern valencià, en una situació totalment desesperada, va aixecar la mà per demanar els diners i a canvi es posarà sota la tutela de Madrid. Al govern català no li fa cap gràcia aquesta perspectiva, però no té cap més sortida perquè l'alternativa és la fallida. El calendari farà que la negociació sobre el pacte fiscal, si finalment n'hi ha, coincideixi en el temps amb la situació de feblesa financera més gran en la història de la Generalitat democràtica. Serà un escenari paradoxal, però resulta impossible fer qualsevol pronòstic perquè la situació econòmica és extremadament volàtil i pot donar-nos encara moltes sorpreses.

Ahir la prima de risc espanyola va batre rècords tot i la firma formal del rescat bancari. Recordem que el ministre De Guindos va dir fa dos mesos en una cimera europea que una prima al voltant dels 500 punts era "insostenible" en el temps. Ahir va tancar a 610. De moment, Espanya ha necessitat un rescat tou limitat al sector bancari, però ¿qui pot descartar una intervenció total en aquest context? I qui sap quines conseqüències tindria això per a Catalunya.