L'onada

Les societats, les d'antany i les d'ara, les opulentes i les pobres, es mouen per onades, per moviments de fons (concepcions globals ideològiques o religioses) que influeixen poderosament en les opcions de vida de les persones. Als anys 30 del segle XX, els totalitarismes van provocar una onada dramàtica, un tsunami destructor encarnat en les dues cares del mal -Hitler i Stalin- i la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. Després va venir la calma tensa -Guerra Freda, estat del benestar, comunisme- i, amb la caiguda del Mur de Berlín, va començar l'onada neoconservadora, que al capdavall ha resultat efímera: la Guerra de l'Iraq i la bombolla financera l'han afeblit.

Les onades arrosseguen la majoria de la gent. Si t'hi resisteixes heroicament, corres el perill de morir ofegat. Per sobreviure, el més fàcil és surfejar-hi. Hi ha onades salvatges i onades de mar de fons, més amables. Però totes són poderoses. Ara bé, el més perillós és quan no hi ha un mar definit, com ens passa avui, en què assistim a una lluita soterrada entre diferents vents, entre corrents de fons contradictoris. Per això costa tant saber com posar el timó, quin rumb agafar. Aquest onatge revoltat és propi dels moments d'incertesa ideològica i econòmica. ¿S'imposarà l'oceànic déu del diner amb l'ajut de la tecnocràcia? ¿Aconseguirà la vella política democràtica reformar-se per salvar-nos d'un destí a la deriva? ¿Vindrà una gran onada asiàtica a canviar-nos naus i vides?

Si voleu saber com es formen les onades socials, aneu al Lliure de Gràcia a veure L'onada , una obra reveladora, amb el nazisme de mar de fons i basada en fets reals... Sempre pot venir un temporal.