L'optimisme pop

Són tres o quatre els anuncis i els posen l'un darrere l'altre. El de l'aprenent de cuiner a El Bulli, que, tot i ser molt maldestre, en lloc de practicar es passa el dia fent coreografies per la costa Brava, i al final emplata un ou ferrat d'una textura que emociona a en Ferran Adrià (cosa que ens fa pensar que la vocació del noi està mal enfocada: el que ha de fer és deixar d'esferificar i buscar feina en un bar de menús). Després, hi ha aquell altre: el del xicot que es queda a l'atur i els quatre amics solidaris i pelleringosos li paguen la cervesa, però com que això l'humilia, decideixen no pagar-l'hi més i anar-li omplint el got cada cop que va al lavabo (a mi no m'ho feu mai). I hi ha aquell altre que té un eslògan que fa: "Tots necessitem una mica de sud per no perdre el nord", perquè, com tothom sap, el sud és molonguis i el nord avorrit. Per sort ja no fan el d'Els Amics de Les Arts, que era aquell monòleg sobre les coses bones que tenim a Catalunya (el Barça, les millors anxoves del planeta, la Carme Ruscalleda i tota una diversitat inimaginable). Tant optimisme pop i tanta creativitat cervesera amb tanta cançó indie però amable em fa enyorar altres anuncis d'altres begudes alcohòliques que vam menysprear injustament. Aquell de Codorniu que feia servir la cançó Sailing de Rod Stewart. I-que Déu em perdoni- fins i tot aquell altre d'un producte que es diu Vegaverde (m'asseguren que és vi), amb aquella cançó que feia: "Vegaverdeee, ¿qué vas a hacer? Tú rubia y yo Vegaverdeee". I que ara trobo que es mereix el Príncep d'Astúries de les Lletres.