Publicitat
Publicitat

Un tast de català

L'ordre de les paraules en la doble negació

Llegit l'article d'ahir, un lector em diu: "D'acord que quan cap, ningú, res, gens, enlloc, mai i tampoc van davant del verb no calgui el no , però és que aquesta estructura ja és molt castellana". I té força raó. "Res m'agrada tant" o "De res serveix" són calcs. En català genuí hem de dir "No hi ha res que m'agradi tant" i "No ser veix de res". I també és veritat que "No ho hauria dit mai" és la manera normal de dir "Mai (no) ho hauria dit".

Però posar mai o ningú al davant és una important estratègia expressiva. El que fa que sigui un castellanisme és convertir-la en l'es tructura habitual. És un cas semblant al d'alguns adjectius anteposats al nom: un ús que en català és més restrictiu i que hauria d'estar retòricament justificat. Per al titular d'un di ari, que demana començar amb un subjecte, "Ningú (no) vol pagar la factura" és millor que "No vol pagar la factura ningú".

En posició preverbal aquestes paraules fan la frase negativa: dominen el seu verb i el car reguen amb un no , tant si l'hi posem com si no. Fins i tot en les frases interrogatives i condicionals, per tenir sentit positiu han de ser postverbals: "Si vols res, m'ho dius", "¿N'has vist cap?" La norma té una excepció: "Si mai veniu" no vol dir "Si no veniu mai", vol dir "Si veniu algun cop". En canvi, "Si nin gú ho té clar" vol dir "Si no ho té clar ningú" i no pas "Si ho té clar algú". És una asimetria curiosa que deixo a la consideració del lec tor.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT