Publicitat
Publicitat

Amics i coneguts

L’ukelele, per exemple

Tinc un amic que fa un temps que està baix de moral i força trist per coses de la vida. A més d’anar al psicòleg, amb qui parla i en principi se sincera, ha fet algunes sessions d’acupuntura amb un prestigiós metge xinès i també d’altres amb una mena de… que l’ajuda amb el tema dels txakres. Ha assistit a sessions de constel·lacions familiars i pren cada dia pastilles i boletes homeopàtiques. Jo i altres amics fa temps que l’intentem ajudar, però no és fàcil.

L’altre dia, però, anàvem tots dos pel carrer quan va tenir lloc una escena que m’ha fet pensar. Al costat nostre es va aturar un autobús. Uns segons després, quan ja arrencava, vam sentir de lluny algú que cridava. Un paio venia corrent tot atabalat i es va tirar contra la porta perquè l’obrissin, cosa que el conductor no va fer. Va sortir rebotat contra un plàtan i va quedar estès a terra. Llavors, en aquella pausa silenciosa que hi ha sempre després d’un accident, es va sentir algú que reia. Em vaig girar i era el meu amic que no podia parar de riure. Reia i reia i era com un alliberament de moltes coses, suposo. No vaig saber si acostar-me al ferit i ajudar-lo amb l’hemorràgia del nas o al meu amic, vistos els espasmes i les contraccions que patia. Tothom se’l mirava de reüll i possiblement això encara li donava més motius per seguir rient. Durant aquell minut el vaig veure feliç. Tornava a ser ell, amb el seu humor, el seu atreviment i la seva mirada provocadora.


Des de llavors tinc la sensació que està molt millor i si algun dia noto que li torna la malenconia, em presento a casa seva amb El guateque del Peter Sellers, o amb un casset de l’Eugenio o li toco una cançó amb l’ukelele i, un cop ha rigut una estona, automàticament es torna a posar a to.


No té efectes secundaris i a més no costa ni un euro.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT