Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

L'uniforme com a esquer

Sí, sí, ha estat amb aquesta carona de no haver trencat mai cap plat que gasto i amb la pretesa innocència de parlar d'una cosa aparentment accessòria com és l'uniforme. Sí, sí, com qui no vol la cosa, oi?, però he aconseguit situar el focus del debat on jo volia, que era en el model educatiu. Perquè aquesta setmana, gràcies a mi, del que hem estat parlant, encara que molts (i moltes) no se n'hagin adonat encara, és del model educatiu. Però el de veritat, no d'una llei que anem modificant a gust de qui governa.

El que planteja el cavall de Troia de l'uniforme és si continuem instal·lats en el món progre setanter que va donar el poder als nens o si els adults recuperem d'una vegada el control de la situació. Un dels grans mals del franquisme va ser crear una educació basada en l'autoritarisme, la por i la violència física. La torna, com passa sempre, va ser anar-nos-en a l'altre extrem i instal·lar-nos en el que alguns anomenen el "rosainsensatisme": que els nens (i les nenes) s'expressin lliurement. I si al nen li ve de gust expressar-se amb una serra elèctrica, ànim xaval, no fos cas que creéssim un trauma a la criatura, pobreta.

I no dubti que el següent debat serà el dels sindicats corporatius dedicats en cos i ànima a defensar privilegis particulars. Això sí, sempre amb mà de seda i guant de ferro. Els d'Irene Rigau, consellera d'Educació... O era d'Ensenyament? És que al Gencat versió catalana surto com a consellera d'Ensenyament i a la castellana com a consejera de Educación ...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT