MAICA GARCÍA

M'AIXECARÉ TARD, perquè ahir vaig anar a casa d'uns amics a Tarragona, però tampoc m'estaré gaire estona al llit: aquest diumenge el vull aprofitar bé. Després de molts dies d'entrenaments, em prenc aquest cap de setmana com una oportunitat per relaxar-me i desconnectar una mica. La convocatòria amb la selecció és un orgull, però significa haver de seguir uns entrenaments durs: les sessions duren entre sis i vuit hores diàries, i tot i que tenim ben assumit el que el seleccionador vol de nosaltres, seguim treballant per millorar tant com puguem.

Aquest diumenge, però, en els entrenaments hi pensaré ben poc. El pla del dia és ben senzill: aniré a Cambrils a dinar en un xiringuito de la platja amb la meva parella i ens quedarem allà a passar la tarda. Qui sap, potser fins i tot demanem una paella. Després, si fa bon dia, ho aprofitarem per passejar o prendre el sol a la sorra. En acabat tocarà tornar a Barcelona, a descansar bé i acabar de recarregar les piles per a la setmana. Aquesta petita pausa sempre em va molt bé per afrontar els dilluns amb energia.

Tot i que a vegades és difícil aixecar-se cada matí i pensar en totes les hores d'entrenament que t'esperen, aquesta setmana no em costarà gens; a l'horitzó hi ha ni més ni menys que els Jocs Olímpics. Hem estat preparant-nos a consciència i hi tenim moltes esperances posades. A mi aquests Jocs em fan una il·lusió especial, perquè seran els primers en què participaré. Aconseguir-hi un or seria un premi meravellós.