MARC COMA

AVUI NO ÉS UN DIA NORMAL PER A MI. És el dia abans que comenci el Dakar i la tensió es nota arreu. Intentaré llevar-me d'hora al matí. Les motos, com que som les primeres a sortir, ho fem molt d'hora: normalment sortim a les cinc del matí, així que els dies previs a la sortida sempre intento llevar-me d'hora per anar agafant el ritme i fer que el cos es vagi adaptant a l'horari. Tots els pilots i els mànagers esmorzem junts, però la part tècnica farà un dia normal: es llevaran tard i celebraran el Cap d'Any. Els temes claus del dia seran l'alimentació, la hidratació i la feina mental, a més de comprovar que tot és al seu lloc i que totes les bosses estan guardades al camió que toca perquè quan les necessitem siguin on han de ser. També haurem de verificar coses de la moto i hauré d'anar al brífing de l'organització, on se'ns explicarà com funcionaran les següents etapes de cursa. En algun moment del dia hauré de revisar el roadbook (llibre de ruta) de la primera etapa. Per sort, serà una especial curteta de seixanta quilòmetres, així que no hi haurà gaire feina. El més probable és que sopem cap a les vuit del vespre. Farem un brindis quan acabi el sopar per donar la benvinguda a l'any nou. De fet, coincidirà més o menys amb les dotze de Catalunya, així que tot i no ser a casa, ho celebrarem a hora catalana. I a dormir d'hora, ja que l'endemà serà el primer de setze dies d'emocions fortes. Em costarà dormir, ja que sempre hi ha aquella tensió que no et deixa acabar d'agafar el son, però ho intentaré!