Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

MARÍA BAYO

Avui la soprano navarresa afronta un part, no biològic sinó artístic: l'estrena de Pelléas et Mélisande al Liceu

PASSARÉ EL DIA D'AVUI COM en un altre món, vivint només per a l'inici de la funció. L'obra dura tres hores i escaig i comporta un gran desgast físic i mental, de manera que procuraré acumular energies. Dormiré molt, esmorzaré fort, passejaré, vocalitzaré per escalfar i moure la veu ja de matí i repassaré la partitura. Dinaré pasta: els dies de funció necessito energia de dissolució lenta. Faré la migdiada, tornaré a escalfar la veu i cap a les sis de la tarda ja aniré al Liceu. Treballaré alguns punts de la partitura amb la pianista i durant una hora i mitja em maquillaran.

La que estrenem avui és una de les produccions més exigents de la meva vida. Des que vaig arribar el 21 de maig fins ara pràcticament he viscut al teatre. L'obra requereix dominar la dansa, una tècnica en principi aliena al cantant d'òpera, mantenint la posició corporal alta i volàtil de les ballarines... I musicalment és una òpera molt complexa, amb un recitatiu continu que l'acosta al teatre cantat. Cada producció és un part, un procés creatiu que culmina el dia de l'infantament, i aquesta també ho serà encara que ja haguem representat l'obra en el passat: el director ha adaptat cada personatge a l'escena, de manera que la Mélisande vista a Madrid o a París no són iguals que la que es veurà a Barcelona. I tot plegat ha de lligar-se amb naturalitat i senzillesa. Per tant, caldrà molta concentració.

En acabat prendré uns vins amb amics per fer baixar l'adrenalina, però no ho aconseguiré del tot i dormiré poc i malament. No em podré treure la funció del cap.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT