15/03/2012

MARTA CARRASCO

1 min
MARTA CARRASCO

EM LLEVARÉ A DOS QUARTS de set i esmorzaré dos cafès i una torrada amb oli, sal i melmelada. Dormo molt poc. El meu metge i jo encara hem de trobar la droga legal que em faci dormir més. Després d'esmorzar faré un passeig matiner per Salamanca, quan encara no hi ha ningú al carrer. Al migdia faré una roda de premsa al teatre Juan del Enzina, on a la nit actuo amb l'espectacle No sé si... , que el 23 de març començarà una estada d'un mes al Versus Teatre, a Barcelona. Després de la roda de premsa, de tornada a l'hotel, és possible que em faci un regal, qualsevol tonteria. Quan vaig de bolo penso que m'ho he ben guanyat. En tornar a l'hotel, això sí, faré el que en diuen la migdiada del canonge, la becaina de tot just abans de dinar, que em deixa molt relaxada. Després menjaré un bon plat de pasta, perquè l'espectacle és molt físic i necessito molta energia. A la tarda marxaré cap al teatre i, abans d'entrar, tot i que no m'ho demana el cos, em prendré un cafè. És una mania que tinc. Un cop dins del teatre, ja no em mouré d'allà. Em reuniré amb el meu company de l'espectacle, l'Alberto Velasco, i farem les proves de llum i de vestuari. En acabar, em fumaré una cigarreta als camerinos, on no es pot fumar, però a mi m'agrada fer-ho precisament per això. A les 9 comença la funció. Després, una bona dutxa i a parlar amb tothom que vingui a saludar-me als camerinos. És un moment molt bonic, però la gent que ve està tan eufòrica i jo tan cansada que, de vegades, em penso que no estic a l'altura emocional.

stats