MARTA GILI

He arribat a Barcelona des de París aquesta matinada i m'aixecaré quan vulgui la meva néta, a la qual no veig des de fa setmanes. Per tant, em llevaré amb els seus cops de puny a la porta de la meva habitació. Després de l'esmorzar familiar, aniré caminant a la Virreina, on presentarem a les 10.45 h a la premsa l'exposició Claude Cahun, coproduïda entre altres centres pel parisenc Jeu de Paume, que dirigeixo. Aquesta exposició és la primera que es fa a Catalunya de l'obra de Cahun i és la mateixa que es va poder veure a la capital francesa fins al setembre passat amb un gran èxit de públic. Quan acabi l'acte, aniré a dinar amb els comissaris de l'exposició, Vicente Aliaga i François Leperlier. Cahun va ser una artista força interessant des de diverses perspectives. Va estar molt lligada amb els surrealistes, però considerava que la fotografia, com l'escriptura, era una activitat privada. A Barcelona es podran veure diversos autoretrats i, a més, nombrosos textos, perquè va combinar literatura i art fotogràfic. La seva obra és molt poètica i explora trets identitaris i polítics, perquè també va lluitar contra la invasió nazi. Com que fa un temps que no torno a Barcelona aprofitaré per veure amics fins que comenci l'acte inaugural de l'exposició, que se celebra al vespre. Espero trobar-me allà amb molts amics, perquè aquests dies he aprofitat per quedar amb ells via correu electrònic. Part de la tarda també la dedicaré a estar amb els néts i portar-los al parc. Com que em passo la vida a París, necessito aprofitar aquests dies a Barcelona, on m'estaré fins diumenge, per passejar per la meva ciutat i respirar-nel'aire.