11/04/2012

MONT PLANS

2 min
MONT  PLANS

UNA DE LES COSES MÉS IMPORTANTS de la meva vida és que no hi ha cap dia igual: és una de les grandeses d'aquesta professió. Ara bé, com que ahir vaig anar a dormir tard (d'aquí unes línies us explicaré per què) puc preveure que avui em llevaré cap a les deu. Esmorzaré un cafè amb llet, una torradeta i un suc de taronja, i si fa sol llegiré a la terrassa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Al migdia faré una horeta de natació o gimnàs. Dinaré amb la meva germana o amb algú altre. Si no tinc cap entrevista o compromís de promoció aniré d'hora al teatre: m'encanta fer un talladet a la terrasseta del Cafè de la Ràdio i després gaudir del plaer de passejar per un teatre buit. I posaré les coses a punt, perquè ahir vaig sortir corrents i les vaig deixar desordenades (el perquè d'això també el sabreu una mica més avall). Faig una mica de tertúlia amb els companys, el maquillatge, les proves de so... i comença Campanades de boda : és una explosió d'energia. Parla d'una cosa que, poc o molt, tothom coneix: l'excitació i les anècdotes pròpies del casament d'un familiar proper, en aquest cas, d'una filla. Als espectadors els expliquem tot això molt vitalment i ells s'empelten d'energia, és com una descàrrega. Surten del teatre feliços i crec que donen els diners de l'entrada per ben utilitzats: en temps de crisi, aquesta obra és menjar per a l'ànima.

I, esclar, amb aquesta explosió vital surts corrents del camerino, amb els companys o amb qui t'hagi vingut a buscar, i ho deixes tot per endreçar. I surts a fer una cerveseta o, si te'n vas a casa, et poses a fer coses. Qualsevol se'n va a dormir d'hora. És impossible.

stats