29/05/2016

Madrid ‘ens mata’ amb el nou límit de dèficit

3 min
Madrid ‘ens mata’ amb el nou límit de dèficit

PalmaL’1,4% del dèficit sobre el PIB que el govern espanyol ha reservat per a l’administració central és un 51% del total del dèficit que s’ha autoritzat a Espanya per a enguany, al qual cal afegir l’1,1% que correspon a la Seguretat Social, cosa que significa el 31% del total acceptat per la Unió Europea. Així, entre administració central i Seguretat Social es queden el 81% del nou límit que ha fixat el regulador. Aquesta decisió fa que les comunitats autònomes en tinguin només el 0,7%, que serà el 0,5% l’any que ve, fet que suposa únicament el 19% i el 17%, respectivament, de tot el que Espanya pot excedir-se en conjunt.

Tenint en compte que totes les comunitats autònomes de l’Estat assumeixen el 36% del total de la despesa pública, és a dir, suporten aquest percentatge de serveis i prestacions públiques, el fet que només se’ls reservi el 19% per al 2016 i el 17% per a l’any següent del total del límit de dèficit que té Espanya demostra, segons la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, que “el problema del dèficit excessiu, per molt que hi insisteixin Rajoy i Montoro, no és un problema de les comunitats, sinó de l’Estat”.

Així ho va explicar aquesta setmana en la seva compareixença davant la Comissió d’Hisenda del Parlament, on Cladera va intentar fer pedagogia sobre la situació dels comptes públics i va detallar que l’Estat es queda bona part del pastís de la nova flexibilitat a l’hora de complir el límit de dèficit, de manera que aboca les comunitats autònomes a una situació “insostenible”.

Si s’hagués mantingut la proporcionalitat de les despeses públiques que suporten, en lloc del 0,7% que es poden passar enguany, tindrien permís per assolir l’1,5% “i Balears hauria complit amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària”, va dir la consellera Cladera.

La titular d’Hisenda, com és habitual, no es va mossegar la llengua i va qualificar “d’atac al funcionament territorial d’Espanya”, consagrat a la Constitució, la decisió de Montoro de remetre cartes a les comunitats per dir-los que no poden incomplir el dèficit, tot i haver-se quedat per a l’Estat bona part de la flexibilització autoritzada.

“Deslleialtat institucional”

De “deslleialtat institucional, insolidaritat, manca de sentit d’Estat i apropiació partidista de les decisions del Ministeri d’Hisenda” va qualificar Catalina Cladera l’actuació del ministre Cristóbal Montoro, a qui va recriminar que obligui amb aquesta situació les comunitats autònomes a prendre “noves mesures de retallades” per poder accedir al finançament del Fons de Liquiditat (FLA), “que és un crèdit que s’ha de tornar amb interessos que rebem en comptes del finançament ordinari que ens pertocaria”, es lamentà.

Per Cladera, aquesta actuació mostra “la pitjor cara de Montoro, i és una retallada en tota regla, un xantatge sense precedents”. Però la titular d’Hisenda es mostrà ferma. “Fins aquí hem arribat, no volem retallar més drets ni serveis públics”, digué en seu parlamentària, per reivindicar que el que ha de fer l’Estat és repartir millor el límit de dèficit, tenint en compte la situació de les comunitats autònomes, que han de prestar serveis públics essencials.

La gestió del Govern durant aquests 11 mesos que l’esquerra ha dirigit els comptes públics “ha demostrat que es podia gestionar més i millor, i no només retallant”, va destacar Cladera. També va criticar les primeres declaracions de la nova candidata al Congrés del PP, Teresa Palmer, qui va assegurar que l’Executiu no paga els proveïdors. L’abril es van pagar a 60 dies. Si excloem l’IB-Salut del càlcul, el termini de la resta queda en la línia dels 30 dies. Jo els demanaria que encara que estiguin en campanya, facin el favor de no mentir. És important”, sentencià.

stats