Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Madrit sencer bull amb mi

Sí, sóc ministra de Defensa, però sóc una altra cosa molt important que tothom oblida. ¿Sap quan reciten la famosa poesia titulada Els 25 diputats del PSC a Madrit (no ciutat, sinó concepte)? Doncs jo sóc, vatua l'olla, la número 1. El que passa és que, la veritat, exerceixo més aviat gens perquè jo a Madrit hi tinc feines més importants a fer. Per a l'Estat i particulars. I d'això és del que li volia parlar.

Tot va començar dimarts en un dels esmorzars politicoperiodístics que tant agraden a la capital. Un periodista dels que s'escolten quan parla va preguntar-me (com dient, oi?): "Veu una dona catalana presidint Espanya ( fim·mes !!!)?" I vostè què coi volia que li contestés? Que no, que no la veig? Naturalment, vaig dir-li que sí. I va ser acabar d'expressar la frase teledirigida i disparar-se el successòmetre, ja sap, la màquina que mesura això de la possible successió de ZP i que a Madrit tant els agrada fer anar (cosa que, per cert, demostra com n'és, de gran, cada cop més, l'escletxa que separa el debat polític madrileny del català). I, com a conseqüència d'això, també va disparar-se la guerra politicoperiodística entre els que postulen Rubalcaba, a mi i a ells mateixos, tant a favor com en contra. I en plena guerra, portades com les d'ahir a La Razón : "Inquietud entre els militars per la cursa successòria de Chacón. Els comandaments critiquen que s'usin els actes castrenses com a trampolí en la seva lluita per la secretaria general del PSOE." El que li deia, coses de Madrit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT