Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Magda Oranich

És advocada, però ha tocat moltes tecles. De fet, és una dona totterreny que ha passat per les institucions més nobles del país El primer que faig en llevar-me és donar menjar als gats. En tinc sis, i ells esmorzen abans que jo. L'hora de llevar-me depèn de si haig d'anar a la ràdio, o de si el dia abans he anat a la televisió. Faig un bon esmorzar, si no, no funciono. Avui tinc un judici al jutjat de Mataró, un divorci. Quan vas als jutjats no saps ni a l'hora que entraràs ni a la que sortiràs, només que has de ser puntual. Així que compto que al matí seré allà. Espero que puguem arribar a un acord. Un 70% dels divorcis hi arriben. Tornaré a dinar a Barcelona. Normalment dino en algun lloc de menús a prop del bufet, però avui, depenent de l'hora, potser vaig a casa. A la tarda tinc consulta. Rebo gent per preparar judicis, firmem acords, assessoro... Puc acabar molt tard, si no és que després he d'anar a algun lloc, com per exemple avui, que aniré a fer una conferència en una aula universitària de gent gran. Explico les noves lleis de família. Ho faig amb molt de gust perquè són gent amb ganes de saber. Acostumo a tenir moltes conferències, i la meva agenda es converteix en una mena de trencaclosques difícil de quadrar.

Procuraré sopar a casa. Com que arribaré tard, el meu home ja haurà fet alguna cosa, i si no, amb pa amb truita i un got de vi sóc la mar de feliç. Espero poder arribar a veure Polònia perquè després d'un dia de tensió com el d'avui m'agrada poder riure una estona per treure tensió. Si puc, no me'l perdo.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT