M'agrada

M'agrada. M'agrada perquè és un senyal de confiança i m'agrada perquè no es canvien les coses quan van bé. M'agrada perquè ens fa il·lusió i perquè ens ha agafat per sorpresa. M'agrada perquè s'hi han atrevit, tots dos, malgrat tot, i m'agrada perquè nosaltres hi creiem, sense peròs. M'agrada que alguns hagin d'aprendre el seu nom d'una vegada per totes i que hi hagi la possibilitat que nosaltres no l'oblidem mai més. M'agrada que tot estigui per fer i que comencem de nou, però no de zero. M'agrada que la malaltia sigui només una part i no el tot, i que tingui por, però no prou per no atrevir-s'hi. M'agrada que es facin les coses amb el cor, els que ho deixen i els que ho agafen. M'agrada que hi hagin donat voltes, però que no hagi costat gaire posar-se d'acord. M'agrada la continuïtat i la coherència. M'agrada sentir que per una vegada milions de persones estem d'acord sense matisos. M'agrada imaginar-me els nervis sobrehumans de l'un davant la perspectiva i l'alleujament de l'altre quan per fi s'ha escoltat. M'agrada tenir els records que em deixa l'un i l'esperança que em genera l'altre. M'agrada que malgrat la tristesa estiguem contents. I m'agrada que amb els temps que corren alguna cosa ens faci il·lusió conjuntament, col·lectivament, junts. M'agrada imaginar-me'l a la graderia en família. I m'agrada que, amb xandall o sense, es passegi per l'àrea tècnica.

M'agrada, per tant, que el Pep hagi estat valent per prendre una decisió impossible i que afecta massa gent del seu voltant. I també m'agrada que el Tito hagi dit que sí, que hagi trobat l'energia i la passió per posar-se al capdavant del primer equip del FC Barcelona. M'agrada que la gent sigui sensible i sincera, valenta, optimista i capaç. I m'agrada encara més saber que, passi el que passi, no passa res.