Publicitat
Publicitat

Mahmud Salem: "La revolució egípcia és l'inici d'un canvi que marcarà el segle XXI"

InfluentAmb gairebé 90.000 seguidors a Twitter, l'autor del blog 'Rantings of a sandmonkey' [Desvaris d'un mico de sorra] s'ha convertit en una de les veus més reconegudes en l'anàlisi de la situació política al seu país

"Extremadament secular, bloguer, activista, escriptor, autor de dos llibres, arrogant dels nous mitjans de comunicació, torracollons. No vaig néixer amb prou dits del mig". Així es descriu Mahmud Salem en el seu perfil de Twitter, amb el mateix cinisme corrosiu que utilitza per analitzar la situació a Egipte. El país estrena el seu primer president elegit democràticament, l'islamista Mohammed Mursi, i espera que els militars permetin una transició completa.

Com vius els canvis al teu país?

Necessito vacances. Han passat tantes coses en tan poc temps que estic esgotat. Però no puc parar perquè estem en un moment emocionant. Cremem etapes històriques. En dos anys ens han passat coses que normalment en necessiten deu per donar-se. Estic disfrutant molt, estem veient el declivi de l'islam polític.

¿Malgrat la victòria dels Germans Musulmans?

Està clar que no tenen suport a la majoria del país. Mursi no pot tirar endavant si els revolucionaris no li donen suport. Fixa't en la seva retòrica, la xaria ja no ven políticament. Ha deixat de ser islamista o religiós per aparentar ser un revolucionari. L'islam polític està canviant i en les pròximes eleccions parlamentàries no tindran la majoria.

I això quin panorama de futur augura?

La gent està molt impacient i vol que les coses canviïn ràpid, el ritme de l'actualitat els ha portat a pensar així. I la desastrosa situació econòmica del país no permetrà que Mursi els satisfaci. Suma aquesta situació al fet que la transició està congelada i que els militars no deixen anar el poder. Podríem veure un esclat de la violència ben aviat.

De manera que la transició queda lluny.

El règim dels islamistes podria arribar a ser pitjor que el de Mubàrak. Són com una tribu. Fins ara, el portaveu de la cambra alta de la [dissolta] Assemblea Popular és el cunyat del portaveu de la cambra baixa. I el fill del portaveu de la cambra baixa està casat amb la filla de Mursi.

El teu pseudònim a les xarxes és sandmonkey , mico de sorra. Què vol dir?

És un terme pejoratiu dels nord-americans per referir-se als àrabs. Jo el faig servir perquè m'agrada fer-los sentir incòmodes, i està bé aconseguir-ho, perquè ens miren amb aires de superioritat i ara es veuen forçats a respectar un sandmonkey .

No ets gaire proamericà...

M'agrada Amèrica, però estic decebut amb l'administració Obama. No ha donat suport a la revolució, hauria preferit que Mubàrak mantingués el poder i que l'atenció no es desviés del conflicte israeliano-palestí. Això és el que han volgut tots els presidents nord-americans. És una actitud estúpida. Que es fixi en tot el Pròxim Orient i veurà el problema gran d'on es deriva el petit! No sóc antiamericà, però en aquestes eleccions no puc ser pro Obama. Evidentment, tampoc sóc pro Mitt Romney. És el mateix que pateix Egipte i la majoria del món: totes les opcions polítiques fan fàstic.

Això és el que diu la gent 15-M. La plaça Catalunya va ser batejada Tahrir.

Sí, ho vaig sentir i em va semblar bonic. Pràcticament tant com que els israelians diguessin que les seves manifestacions van ser inspirades pels espanyols i no pels egipcis... [Riu.] Seriosament, el moviment dels indignats m'interessa perquè, tot i no patir la mateixa repressió que nosaltres, tots dos intentem solucionar els problemes al cor dels nostres països.

Què ha après el món dels egipcis?

Un antropòleg em va dir que hi ha un esdeveniment al principi de cada segle que canvia el món. Al segle XX va ser el marxisme, al XIX la Revolució Industrial, al XVIII la Francesa... El que va passar a Tahrir és el principi del canvi d'aquest segle. Ha estat un virus i per sort la infecció s'ha escampat.

Ets optimista?

Les coses han de canviar per força. Els governs no han evolucionat al mateix ritme que la gent. No trobem polítics amb qui ens puguem identificar perquè no som robots, som humans, i no podem respectar gent incapaç de dir la veritat i que pretén ser una cosa que no és. Fins ara, els ciutadans creien que no hi havia res a fer, però de cop i volta han aparegut moviments que mostren totes les possibilitats. No podem creure en institucions que fa tantíssim van decidir no treballar per a nosaltres, que han trencat el contracte social entre govern i ciutadans. Jo ho vaig veure clar: els nostres governants són estúpids, massa estúpids per governar-nos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT