Mahoma, un escriptor fabulós

A Catalunya es calcula que hi ha 300.000 musulmans, una bona part dels quals deuen seguir aquests dies el Ramadà de manera més o menys estricta. Només fa unes dècades, aquí, per la Quaresma, molts catalans cristians també practicaven un cert dejuni i abstinència. Els més grans s'enrecorden. A casa els avis ho havien reduït a no menjar carn: menjàvem uns suculents peixos, i de postres, gelat. Ho explico per mostrar que no ens queda tan lluny, tot plegat. En realitat, això de l'islam és ben senzill. Els preceptes de Mahoma són sis: pregar cinc cops al dia, fer caritat, ser hospitalari, no tastar ni carn de porc ni tabac ni alcohol, dejunar durant el Ramadà i peregrinar a la Meca. Ja està. Qui en vulgui saber més, pot llegir l'Alcorà, que com deia Josep Pla, és un llibre fabulós i confús, i Mahoma, "un enorme escriptor, hiperbòlic, líric, grandiós. Només els grans escriptors tenen això: llegits, tot el que diuen sembla veritat". El que Mahoma va escriure va donar peu a l'islam, que en àrab vol dir submissió . Submissió a Al·là, déu únic. Igual com el nostre Déu cristià, també únic. Hi ha dues prestigioses traduccions de l'Alcorà, una al castellà, obra de Joan Vernet, mort el 26 de juliol, i una al català, de Mikel de Epalza, mort aviat farà tres anys. Eren dos arabistes il·lustres i savis. Davant la islamofòbia, amb gest cansat, haurien arrufat el nas. I davant Euràbia? L'haurien capgirada.