05/03/2011

Mai són per saltar d'alegria, les restriccions

1 min

Si et deprimeix no tenir diners, no pateixis: el que tens no és depressió, és pobresa. La frase circula aquests dies amb èxit per internet, i m'ha vingut al cap quan he sentit algunes queixes molt curioses sobre les mesures d'estalvi energètic. "Si a sobre del desànim de la crisi, ara estarem menys il·luminats i podrem córrer menys, serà molt depriment". I això no és com l'acudit inicial, això ho diuen seriosament, amb rostre compungit i to de denúncia perquè plou sobre mullat. Em sorprèn l'alegria amb què afrontem les dificultats, fingint que assumim que entenem el problema, però reclamant que, com que ja tenim el problema, no cal que ens castiguin amb les solucions. Podem trobar més o menys encertades les mesures, però les mesures tenen a veure amb la crisi, no són un afegitó per tocar la moral, en són una conseqüència directa. És com si al metge que ens ve a operar de l'hèrnia discal (per posar un exemple a l'atzar) li diguéssim: "A sobre del mal que em fa, ara només em falta vostè amb el seu bisturí". Que puguem ser tan frívols defugint solucions deu voler dir allò que en llenguatge laportià es diu: " Que no estamos tan mal, hombre ". O potser tot el contrari: exigir remeis alegres per a malalties tristes indica que estem fatal. Hauríem d'aprendre la lliçó: les restriccions mai són per llançar les campanes al vol. Tendeixen a ser restrictives, ves per on.

stats