Publicitat
Publicitat

Malbaratant els nostres cervells

AEspanya, la taxa d'atur entre els treballadors de menys de 25 anys és del 50%. A Irlanda gairebé un terç dels joves no tenen feina. Als Estats Units, la desocupació juvenil és només del 16,5%, cosa que és terrible, però, esclar, podria ser pitjor.

Doncs bé, molts polítics estan fent tot el que poden per garantir que, efectivament, les coses vagin pitjor. S'ha dit que hi ha una "guerra a la dona" (la campanya dels republicans contra els anticonceptius i els drets de la dona), i és molt encertat. Però és igualment encertat dir que hi ha una guerra al jovent, i que tot i que aquesta guerra estigui més ben disfressada, està fent molt de mal no només als joves sinó també al futur de la nació.

Comencem amb un consell que Mitt Romney va donar a uns quants estudiants universitaris la setmana passada. Després de denunciar que el president Obama divideix el país, el candidat va dir a la seva audiència: "Llanceu-vos, arrisqueu-vos. Traieu-vos un títol universitari, si cal demaneu diners als vostres pares i munteu una empresa".

El primer que es percep, evidentment, és l'estil de Romney, és a dir, la seva característica falta d'empatia amb els que no van néixer en famílies adinerades i que no poden esperar que el Banc del Papa i la Mama els financi les ambicions. Però la resta del comentari és igualment dolent a la seva manera.

"Traieu-vos un títol universitari"? I com es paga això? A les universitats públiques les matrícules han pujat molt de preu, en part per culpa de les fortes reduccions de l'ajuda estatal. I Romney no està proposant res per solucionar això. És, de fet, un gran partidari del pla Ryan, que retallaria dràsticament l'ajuda federal als estudiants, cosa que provocaria que aproximadament un milió perdessin les seves beques Pell (que cobreixen les necessitats bàsiques dels estudiants universitaris de primer any amb ingressos baixos).

Per tant, ¿exactament de quina manera "es trauran un títol universitari" els joves de les famílies que van justes? Al març, Romney tenia la resposta: els va animar a trobar una universitat "que tingui un preu una mica més baix i on puguin obtenir una bona educació". I au, que tingueu sort. Suposo que, si apunto que els consells de Romney són inútils per a aquells nord-americans que no han nascut amb els avantatges que ell ha tingut, estic dividint el país.

En tot això, però, hi ha una qüestió més àmplia: fins i tot si els estudiants, d'una manera o altra, aconsegueixen "treure's un títol universitari" -cosa que massa sovint els obliga a carregar-se de deutes- s'estaran llicenciant en una economia que sembla que no els vol.

Segurament heu sentit molt a dir que en aquesta crisi els titulats universitaris se n'estan sortint millor que els treballadors que només tenen l'educació secundària, i és veritat. Però tot plegat és molt més descoratjador si en lloc de fixar-nos en nord-americans de mitjana edat ens fixem en els que acaben de llicenciar-se. Entre aquests últims s'ha disparat l'atur i també la feina a temps parcial, suposadament perquè els llicenciats són incapaços de trobar feines a jornada completa. Potser més revelador que això és el fet que els sous s'han desplomat fins i tot entre els llicenciats que treballen a jornada completa, senyal que molts s'han vist forçats a agafar feines en les quals no fan cap ús de la seva educació.

Els titulats universitaris, doncs, estan pagant per la debilitat de l'economia. I, segons es conclou de diverses recerques, això no és transitori: els estudiants que es llicencien en una economia deprimida mai recuperen el terreny perdut. Al contrari: els seus guanys queden afectats per a tota la vida.

El que els joves més necessiten, doncs, és un mercat de treball millor. Gent com Romney asseguren que tenen la recepta per crear ocupació: retallar dràsticament els impostos a les grans empreses i als rics, i retallar dràsticament la despesa en serveis públics i en els pobres. Però ara tenim moltes proves sobre com funcionen realment aquestes polítiques en una economia deprimida. I és evident que no creen ocupació sinó que la destrueixen.

Perquè si mireu la devastació que assola l'economia europea, heu de tenir present que alguns dels països que estan pitjor han estat fent precisament allò que els conservadors nord-americans creuen que hauríem de fer als Estats Units. No fa gaire, els conservadors es mostraven entusiasmats amb les polítiques econòmiques d'Irlanda, especialment amb el seu baix impost de societats. La Heritage Foundation (el think tank conservador amb seu a Washington DC) solia donar-li més bona nota en "llibertat econòmica" que a cap altre país occidental. Quan les coses van anar malament, tampoc van escatimar-li els elogis, aquest cop per unes fortes retallades de la despesa que se suposava que havien d'inspirar confiança i portar a una ràpida recuperació.

I ara, com deia, gairebé un terç dels joves irlandesos no troben feina.

Què hauríem de fer per ajudar els joves nord-americans? Bàsicament, el contrari del que volen fer Romney i els seus amics. Hauríem d'augmentar l'ajuda als estudiants, no deixar-la en no res. I hauríem de revertir les retallades sense precedents a escala estatal i local, que estan frenant l'economia nord-americana i que han tingut un impacte especialment fort en l'educació.

Sí, una tal inversió de les polítiques costaria diners. Però no gastar-se aquests diners és estúpid i de curt de mires fins i tot en termes purament fiscals. Recordeu: els joves no només són el futur d'Amèrica, sinó que també són el futur de la base impositiva.

Desaprofitar un cervell és terrible. Desaprofitar els de tota una generació és encara més terrible. Aturem-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT