Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

La Mandela de Libèria

Bon documental dimarts al 33: Les dones de ferro de Libèria. Ellen Johnson Sirleaf és des del 2006 la presidenta de Libèria i aquest any ha estat guardonada amb el premi Nobel de la pau. És la primera dona que ha assolit la presidència d'un país africà mitjançant eleccions democràtiques. Periodísticament suposa un privilegi poder-la seguir setmana a setmana redreçant la situació després de catorze anys de guerra civil.

Comença el reportatge amb Johnson Sirleaf sent maquillada just abans de prendre possessió del càrrec. Explica el valor que té el fet de ser dona per a aquest càrrec: les dones a Libèria no estan vinculades a les atrocitats que s'han comès en el passat. És per aquest motiu que decideix atorgar a més dones altres càrrecs importants i de mica en mica les anem coneixent. Les carteres de comerç, justícia i finances i la direcció de la policia recauen en mans de dones. El reportatge evidencia amb discreció i sense demagògia el sentit de la responsabilitat, de l'autoexigència i del seny que estan canviant un país. Impagable l'escena en què la presidenta té una reunió amb els responsables de la fàbrica que Firestone té a Libèria. Els esbronca i els obliga a millorar les condicions del poble que ocupen apel·lant als drets dels seus treballadors. Veiem com prepara i després afronta una reunió amb els exsoldats que exigeixen pensions de manera agressiva. Se'ls escolta com una mare per després fer-los tenir consciència de les maldats que han comès amb els liberians. S'acaben excusant i rebaixen les seves demandes. O la trobada a Washington amb George Bush i com aconsegueix que els Estats Units els cancel·lin el deute extern.

Conclou el documental amb Ellen Johnson tornant a ser maquillada per a l'ocasió. L'únic fet distintiu d'ocupar aquest càrrec sent una dona. En la resta, el reportatge ja s'encarrega de deixar aquesta qüestió al marge per destacar-ne l'eficàcia com a mandatària.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT