Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Manel Esteller

És investigador de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, i presenta uns resultats que podrien revolucionar la lluita contra el càncer Em llevo a les 7 i agafem el cotxe amb la meva dona i el meu fill de sis anys. Anem a la parada d'autobús que recull el nen per anar a l'escola i esmorzem tots tres a la cafeteria que hi ha al davant. Sempre menjo el mateix: suc de taronja, cafè amb llet i entrepà de pernil. Ja s'ho saben i ja m'agrada, així vaig més de pressa. Quan l'autobús reculli el meu fill, la meva i dona i jo anirem cap a l'hospital, on treballem tots dos. Arribaré al laboratori i miraré què hi ha d'urgent. Com que treballo amb els EUA tenim horaris diferents i sempre hi ha decalatge. Ja compto que avui hauré d'atendre alguna entrevista i després ens reunirem amb el grup que porta una recerca sobre envelliment cel·lular. Més tard em reuniré amb un company que treballa al Japó, en una altra recerca. Dinaré a l'hospital amb els altres caps de laboratori, és quan fem transmissió de coneixement i ens expliquem com van les recerques. En surten moltes coses, dels dinars d'hospital! Llavors marxaré a la Facultat de Medicina de la UB, on dono classes de genètica. M'agrada donar classes i espero que entre els estudiants en surti algun que vulgui dedicar-se a la investigació. Tornaré una estona més al laboratori i avui serà l'únic dia que plegaré d'hora per anar a veure el meu fill fent piscina. Després anirem a casa, a sopar mirant el TN . Serà l'única estona que tindré per passar amb la meva dona. Ella anirà a dormir abans i jo llegiré Les noves aventures de Sherlock Holmes edició fascicles abans d'agafar el son .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT