Publicitat
Publicitat

Molèstia a part

Manel i els amics de Gertrudis Font...

...viuen al 4t 1a amb el petit de ton chien . És el grup musical amb el nom més llarg de la història, tan extens com la llista de virtuts de la seva música. El seu segon disc, 10 milles per veure una bona lampareta, és el més gran que li ha passat a la cultura catalana en segles. Des de les Homilies d'Organyà no és recorda res més transcendental per a la propagació de la nostra llengua.

Amb el primer treball, Compte que som molt bons , el grup ja va posar la crítica en guàrdia i va escampar pel món els primers incondicionals. Ara superen totes les expectatives al segon disc, on cada cançó és un himne, i cada vers, un manament diví. Des de la seva publicació desenes de seguidors han estat ingressats a l'UCI per l'èxtasi catatònic que provoca l'audició de les noves melodies. Els que no han caigut en el coma musical experimenten un engrandiment sobtat d'àrees desconegudes del cervell que podria explicar-se per la memorització sistemàtica dels temes més barrocs i quilomètrics del disc. La premsa especialitzada -i la que no ho és tant però vol apadrinar el fenomen- reacciona amb entusiasme histèric per la qualitat de la producció, capaç de combinar com mai abans el costumisme i el surrealisme musical, el folklore i la tecnologia, l'art fet vers i la lírica més matussera. I quina versatilitat! Al nou disc parlen tant dels problemes d'un pagès a qui li pica el cul com de la de teoria de cordes.

Els membres del grup són heterogenis com les seves composicions. Des del músic inalterable davant la fama a la vocalista de bandera, passant pel neoguru amb gel·laba i el potencial politoxicòman. Això sí, tots demostren una sintonia perfecta quan parlen de l'èxit i la bogeria desfermada al seu entorn. Asseguren que tot això no és cosa seva, que ells només fan cançons. Quanta humilitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT