Maneres alegres de llençar els diners
L'espectacle és molt estimulant. El PSOE culpa el PP del desori en què viu Espanya i fins i tot ha iniciat una campanya a Twitter amb l'etiqueta #vanaportodo. El PP culpa de tot el PSOE i l'herència rebuda i han respost amb #nohandejadonada. Al Congrés dels Diputats, en ple debat de pressupostos, PSC i ICV carreguen contra CiU, potser ignorant que Rajoy no té carnet convergent sinó del PP. I aquí el Govern de CiU retalla que retallaràs i el gobierno del PP... doncs també, amb la qual cosa la pel·lícula de la nostra vida és Mariano i Artur Manostijeras , mentre a l'Espanya del blat només pateixen la retallada mariana. Sort n'hi ha que l'Alícia Sánchez-Camacho visitarà uns quants ministres i aconseguirà, a part de moltes fotos dignes de la Lady Instagram que és, una abraçada molt cordial i algun comentari prepotent de Montoro (per cert, aquest homenet hauria de deixar de posar-se cada dia uns calçotets tres talles més petits i d'omplir-se'ls d'ortigues perquè aquest caràcter no pot ser bo).
Però, si fem memòria, la cosa encara pot ser més entranyable. Aquí hem vist coses realment in-su-pe-ra-bles. Superiors a totes aquestes. L'altre dia va recordar-me'n una en Fran Domènech, el senyor que té les idees que després en Farruqo dibuixa a la pàgina 3 del nostre diari. Li sona aquella broma de l'" esto sólo lo arreglamos entre todos "? Va ser un invent darrere del qual hi havia una cosa que es deia Fundación Confianza, darrere de la qual hi havia la patronal de les grans constructores. Es tractava que uns quants empresaris afluixessin entre 150.000 euros i un milió (fins a reunir entre 4 i 9 milions d'euros, segons les fonts) per dir-nos en un anunci: "Volem solucionar això i no esperarem que ningú ho faci per nosaltres. Perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà?" Nou milions d'euros més llençats a can Felip en propaganda. I el que és pitjor: propaganda patètica. Però ja no ve d'aquí, oi?
