Maneres d'acabar amb el terrorisme

Diumenge vam anar a dormir sabent que el Suprem expulsava Bildu de les eleccions municipals i dilluns ens vam despertar sabent que Obama havia mort Bin Laden. Avui ens preguntem si el món global és més o menys segur, i alhora constatem, amb tristesa i desconcert, que les oportunitats històriques per aïllar definitivament la violència al País Basc s'encallen de forma cada cop més incomprensible. Costa d'entendre que els que més bandera han fet de la necessitat d'acabar amb ETA siguin els que més obstacles posen a la consolidació d'unes vies democràtiques ben encarrilades. Costa d'acceptar que es faci una llei amb condicions molt clares i que qui s'hi adapti es vegi sotmès a consideracions poc objectivables i l'acabin fent fora. Costarà mantenir la confiança en la justícia si cada cop que s'espera una sentència ja hem de preveure que el resultat vindrà dictat per motius partidistes. Els artífexs d'una llei de partits que obliga a condemnar expressament la violència s'haurien d'apuntar com una gran victòria haver aconseguit que Bildu fes aquest pas. El temps i els fets estan a punt de donar-los la raó, i s'hi giren d'esquena. Aquesta negació del sentit comú aixeca suspicàcies, desanima i crispa en lloc de pacificar. Costa tant que els conflictes es resolguin per vies estrictament democràtiques que desaprofitar-ne les opcions hauria de passar factura.