Maneres de tractar un morós

No tots els morosos són iguals. N'hi ha que no et paguen perquè no poden i d'altres que no et paguen perquè no volen, no ets la seva prioritat. La distinció és clau. El sentit comú diu que si un morós ho és per circumstàncies molt determinades que tenen solució, et convé no tancar-t'hi portes, mirar d'entendre-t'hi. Fins i tot ajudar-lo, posar-te a la seva pell. I que si ho és per sistema, de manera reiterada i amb tota la cara, has de mirar de cobrar el màxim al més aviat possible i tenir un pla per no dependre més d'ell. La gent no canvia gaire les actituds essencials, i per desgràcia de vegades les empitjora.

¿Has de negociar amb un morós voluntari i reincident? Sí, però només la manera de cobrar, i el calendari. ¿A canvi de què? De res de futur, perquè el deute és per una cosa del passat. Hipotecar contractes de demà a canvi de cobrar deutes d'ahir pot ser una molt mala solució, fas la pilota més grossa. Partir peres de cop no és a l'abast de tothom, o sigui que a banda de les emocions cal posar-hi estratègia. Però no hi ha res pitjor que avesar-te a ser tractat malament. ¿Hi ha algun indicatiu que avisi que has tingut massa paciència, que caus a la trampa d'entendre massa qui no t'entén gens a tu? Sí, que pensis que el dia que et pagui ho hauràs de celebrar, l'hi hauràs d'agrair, n'hi deuràs una. El deute era d'ell, per això se l'anomena tècnicament morós.