Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Manuel Milian Mestre

Avui dijous m'aixeco cap a les 7 del matí, com cada dia. Esmorzo una mica i sortiré corrents cap a alguna tertúlia. Gairebé cada matí en tinc alguna, com la d' Els matins , de TV3, amb el Cuní, o Catalunya Ràdio. Quan acabo marxo cap a Foment, on tinc el meu despatx, a la quarta planta. Actualment estic treballant en la història de Foment, que tindrà tres volums i anirà des del 1771, perquè és la data en què s'autoritza Catalunya a comerciar amb l'imperi i és quan sorgeixen les primeres associacions d'exportadors, fins al 1980. Però després del que va passar dimarts, hauré de posar un epíleg dedicat a Joan Rosell.

La seva elecció és una de les alegries més grans de la meva vida. El conec des de la seva època d'estudiant, quan feia enginyeria, i som amics personals. És el padrí del meu fill i tenim una relació molt estreta, com si fóssim germans. Als 21 anys, quan va entrar al Diari de Barcelona , ja treballàvem junts i després vam continuar a Foment, a què estic vinculat des del 1980.

Al migdia, aprofito l'hora de dinar per veure gent. Per a mi, l'hora de dinar forma part de la jornada laboral i avui dino amb Josep Maria Santacreu i Margenat, expropietari del Diari de Barcelona i del Banc d'Osca i finançador del PP. És un dinar sentimental. Després torno al despatx i normalment treballo fins a les vuit o les 9, quan me'n vaig cap a casa a sopar. Sempre sopo a casa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT