Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Marc Carmona

El Barça de futbol sala acumula dos títols i fa camí per al tercer, la Lliga. Avui pot passar a semifinals. Dia especial per a l'entrenador

Em llevo normalment entre les vuit i un quart de nou. Sempre a la mateixa hora encara que hi hagi partit, perquè acompanyo la meva filla petita a l'escola. I just després la meva estona sagrada: comprar el diari i fer un cafè mentre el llegeixo. Res, un quart d'hora o vint minuts, però és sagrat. Llavors ja estic a punt per anar cap al Palau Blaugrana.

Els dies de partit toca despatx al matí: repassar vídeos, remirar quatre dades o llegir notes dels altres partits [contra el Triman Navarra n'han fet dos de Lliga Regular i un de play off ]. Això sí, miro de dinar a casa. Busco tranquil·litat i descansar després mentre espero que tornin les nenes de l'escola.

El partit és a les nou del vespre, però jo cap a les sis ja sóc al Palau altre cop. Hi baixo caminant, amb calma. Cap a les set arriben els jugadors i ja tot és rutina. Repassem el vídeo, un quart d'hora, després els jugadors estan mitja hora sols al vestidor i a les vuit hi entro. Toca l'última xerrada, de quatre detalls, sobretot és motivacional. Fins a les nou menys deu fan l'escalfament. Tornem al vestidor, es posen la roba de partit, fem el crit de guerra i cap a la pista.

No planifico mai el postpartit. Mai quedo per sopar ni res. Canvia molt si has guanyat o has perdut. El que no em treu el resultat, sigui quin sigui, és la baixada. És mitja hora o tres quarts després del partit que em surt tota la tensió. I menges poc. I costa dormir.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT