Publicitat
Publicitat

Marc Clotet: "Si no tens feina, doncs reinventa't, fes el que sigui!"

Ego"L'autoestima d'un actor és com un Dragon Khan" Canvi"No volia arribar a gran i tenir l'espina clavada de no haver intentat ser actor" Superació "En aquesta feina no estàs mai segur d'estar-ho fent bé"

Fa cinc anys, Marc Clotet (Barcelona, 1980) va canviar els números i les estadístiques de l'empresa de màrqueting per a la qual treballava pels platós de cinema i televisió. Es va fer un lloc en sèries com El cor de la ciutat i Física o química i va ser nominat al Goya pel seu paper a La voz dormida . Ara té pendent d'estrena La estrella i el telefilm Gernika bajo las bombas . Mentre no surt el següent projecte, es dedica a la jardineria o a reformar la casa que comparteix amb la també actriu Ana de Armas. Té clar que no és dels que es queda de braços plegats.

Com es fa un canvi tan dràstic?

De petit havia fet coses de teatre però després ho vaig deixar. M'agradava molt la publicitat i vaig estudiar administració i direcció d'empreses per centrar-me en el màrqueting. Però comences a treballar i veus que el teu dia a dia no t'acaba d'omplir, que fer això els pròxims 20 anys no et satisfà... I gràcies a la meva germana Aina [Clotet, també actriu] vaig reprendre el teatre. Va començar com una activitat extra, però quan era a l'escenari sentia el cuc que fa que t'adonis que allò és el que de debò t'agrada. I no volia haver d'esperar cada dia fins a les 8 del vespre, que sortia de treballar, per disfrutar. No tenia res que em lligués i vaig deixar la feina. Vaig fer un curs a Nova York, un càsting per a El cor de la ciutat i des de llavors he anat encadenant feines.

És com haver viscut dues vides?

Tinc la sensació que la vida d'abans està molt lluny, i només fa 5 anys que estava llevant-me a les vuit i veient com anaven les vendes. Però també tinc la certesa que aquesta és la vida que m'omple. Estic content d'haver-me'n adonat a temps i haver estat valent de provar-ho. No volia arribar a gran tenint l'espina clavada de no haver-ho intentat. Per fi he trobat una cosa per la qual em vull esforçar, llevar-me d'hora i lluitar. L'altra no m'omplia, però no me'n penedeixo. Crec que com a actor, tot suma. Portem una motxilla i l'hem d'omplir de com més coses millor, i sempre podem recorre-hi per fer qualsevol personatge.

El màrqueting t'ha ajudat a vendre't?

Tot ajuda i al final som un producte que hem de vendre, perquè si no no ens venen a veure al teatre o no ens agafen per fer una sèrie o una pel·lícula. I te n'adones en moments tan complicats com els d'ara, en què no pots esperar que et vinguin a trucar a la porta de casa. T'has de reinventar, buscar coses i vendre't on sigui. El mercat no s'acaba a Espanya.

Et veus a Los Angeles?

Em veig allà on em vulguin. Si hi ha feina anirem on sigui. L'Ana [de Armas] té alguna proposta per allà.

Què va significar la nominació al Goya?

Saber que anem caminant més o menys pel bon camí. A La voz dormida vaig donar tot el que tenia, no en sabia més. Si intentes treballar cada dia així, te'n vas a dormir satisfet.

Les sèries han estat la teva escola?

Sí, la meva gran escola va ser El cor de la ciutat . El ritme d'una sèrie diària és tan frenètic que no tens temps per penedir-te del que has fet malament. O et poses les piles o no te'n surts. En aquesta feina no estàs mai segur d'estar-ho fent bé perquè tampoc es pot valorar objectivament. Si agrada, d'alguna manera és que ho estàs fent bé però sempre hi haurà gent que no li agradarà. I això és contra el que hem de lluitar els actors perquè no et minvi l'autoestima quan hi ha una mala crítica ni et creguis el millor actor del món quan és excel·lent.

I com es treballa l'autoestima?

L'autoestima d'un actor és com un Dragon Khan. Has d'aprendre a saber-la regular perquè no t'afecti estar sense treballar. Quan ets a dalt et pot anar molt bé, però això dura el que dura. I has de saber omplir el temps amb altres coses. No ens podem avorrir, hi ha tantes coses per fer a la vida... Si no tens feina, doncs reinventa't, fes el que sigui! Jo faig jardineria.

Suposo que part de la feina d'un actor és saber gestionar el fet de no treballar.

Estava molt mal acostumat, perquè des del dia que vaig començar sempre havia treballat. El que costa més de gestionar és la incertesa. Et preguntes: "I ara què faig?" Quan no hi ha res a la vista, s'ha de ser pacient per no desesperar-se i buscar també tu. Fer que les coses surtin.

Quins plans tens ara?

Estic fent proves per a una sèrie però no hi ha res confirmat. I, si no, faré una obra de teatre que l'Ana i jo hem traduït i volem moure. O m'ho inventaré jo, però d'alguna cosa treballaré!

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT