25/04/2012

'Marcia su Barcellona'

3 min

Enguany es commemora el 90è aniversari de la Marcia su Roma, que va precipitar a Itàlia la fi de la democràcia parlamentària i la instauració d'un règim feixista que en el seu moment agònic, ja durant la Segona Guerra Mundial, es va dir Repubblica Sociale Italiana. És molt important subratllar un parell de coses. La primera és que el règim feixista de Mussolini no fou el resultat de cap cop d'estat l'any 1922, sinó la conseqüència inevitable de buidar de contingut la democràcia representativa després de la Marcia. La segona, que en aquell precís context la filiació ideològica dels squadristi no tenia res a veure amb la manera com la imaginem avui. El 4 de juny de l'any 1931, el diari La Conquista, de Ramiro Ledesma, duia en portada aquesta consigna: " ¡Viva la Italia fascista! ¡Viva la Rusia soviética! ¡Viva la Alemania de Hitler! ¡Viva la España que haremos! ¡Abajo las democracias burguesas y parlamentarias! " Recordem que això està escrit el 4 de juny del 31: s'està referint a la República Espanyola, no al molt posterior règim de Franco. L'estranya successió de visques i signes d'admiració eren llavors més coherents del que sembla avui. La URSS i la Itàlia feixista tenien en comú el fet de rebutjar la democràcia parlamentària i el capitalisme, és a dir, el sistema . Apostaven per democràcies reals en què, com també demanava Falange Española, es nacionalitzés la banca i es produís un procés de semicol·lectivització dels mitjans de producció. Els sona d'alguna cosa, tot això? Jo diria que sí. En tot cas continuem, perquè les coincidències no acaben aquí.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els feixismes de la dècada del 1920 i 1930 no constituïen cap fenomen homogeni, però tenien coses essencials en comú. La Creu i la Sageta a Hongria, La Legió de l'Arcàngel Miquel a Romania, la Falange a Espanya, la Comunitat Nacional Feixista de Txèquia, etc. estaven travessats per algunes idees, valors i actituds bàsiques que després de la Segona Guerra Mundial no van desaparèixer: només van canviar de denominació i d'estètica. Els feixistes van ser els més moderns del seu temps. El món s'emmirallà amb les Olimpíades de Berlín del 1936 no perquè fossin nazis, sinó perquè eren rutilantment modernes. I el primer que va fer Mussolini fou enderrocar coses velles , com gran part del Nàpols medieval, substituint-lo per habitatges socials ben nets i ventilats. A Alemanya, el Lebensreformbewegung, el Moviment per a la Reforma de la Vida, defensava el vegetarianisme, el nudisme, les medicines alternatives, etc. Tot moderníssim. Va ser el primer moviment social alemany que es va adherir formalment, i en massa, al règim nazi. Per descomptat, aquelles idees no s'havien d'ubicar en un àmbit privat o empresarial, com pretenien els pèrfids liberals. Mussolini ho va resumir molt bé: "Tot dins l'estat, res fora de l'estat, res contra l'estat". El feixisme fou una forma d'adoració de l'estat, perquè és considerava una conquesta moderna. La democràcia parlamentària, en canvi, es veia com una andròmina inoperant, pròpia de burgesos conservadors. L'ideari falangista es refereix a " un modelo de economía tendente a la socialización y la sindicalización en las grandes estructuras dominadas por el capital anónimo ", així com a una "socialización de los instrumentos de crédito ". Els sona?

L'altre element fonamental del feixisme, potser el més important de tots, és el culte al jovent, a la seva força física, a les potencialitats polítiques de les conductes irracionals i violentes pròpies de determinats estadis de la vida, especialment quan es dilueixen entre la massa. Abans de la Primera Guerra Mundial, el model encara és el de la maduresa del pater familias , i per això els joves proven d'aparentar ser més vells: van amb bastons, canotiers i barbes quadrades. El feixisme posterior, en canvi, busca l'aparença contrària: joves d'aspecte gairebé adolescent, amb el pas decidit i accelerat ( La Legión es va fundar l'any 1920, en aquell clima de bogeria col·lectiva que tan bé va descriure l'assagista Furio Jesi a Cultura di destra ).

De vegades, la banalitat insubstancial i efímera de la moda ens pot confondre i ocultar la veritable continuïtat de determinades idees i actituds. Cap al 1920 el jovent seguia unes modes i ara en segueix unes altres. Els recomano que en la propera marcia su Barcellona -aquí en tenim una cada tres mesos- deixin de banda l'estètica i l'embolcall terminològic dels participants i es fixin en el rerefons de les idees que esgrimeixen, 90 anys després de les originals.

stats