Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Maria Rodés

Es va donar a conèixer amb Oníric, però ara ja va per lliure com a cantautora amb un so personal. I encara no ha fet els 25

Entre les 9 i dos quarts de 10 em llevaré, em dutxaré i menjaré magdalenes amb cafè amb llet. M'adapto al que hi ha i la bossa de magdalenes s'ha d'acabar. Llavors dedicaré una estona al piano, que l'estic aprenent a tocar, i em posaré a escriure. Estic fent un curs online d'escriptura creativa. Crec que em pot anar bé per escriure bones lletres. Ens han posat deures, he d'escriure un relat curt que, per cert, tinc força entravessat. Després he d'acabar un treball sobre veus búlgares. Vaig a classes de tècnica vocal, que em descobreixen fisiològicament el cant i alhora em donarà un títol que em permetrà donar classes. En el món de la música s'ha de poder fer de tot, mai se sap. Llavors prepararé una mica el concert de la nit: l'ordre de les cançons, els temes... Dinaré a casa. Pasta o arròs, que són els meus aliments bàsics, i aniré de cara al concert. He de carregar el cotxe fins a la bandera de coses i anar cap a l'Apolo. Farem les proves de so més tard del que està previst, perquè hi ha un component de l'equip que treballa. Ens passa sovint, normalment no preveuen que els músics treballen. Llavors menjarem un frankfurt ràpid, depenent del temps que quedi. Si és massa tard ho faré després, que no es pot cantar amb la panxa plena. Si estic eufòrica rebaixaré l'emoció, si estic baixa de moral faré l'imbècil. La idea és sortir a escena amb un estat d'ànim neutre, concentrada i que passi el que hagi de passar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT