10/05/2017

Mobilitat a alta resolució

3 min

Als matins, les criatures estan més fresques. Les nostres mandregen fins que ens posem seriosos, o fins que se’ls escapa el riure sota el nòrdic i han de deixar de fingir que dormen. El millor moment del dia és, sens dubte, l’esmorzar. Després de parar taula s’asseuen de costat i tenen converses genials. Estan pletòriques, el sucre els activa el cervell i regalen els millors somriures. Són ocurrents i no ho saben, la qual cosa les fa encara més encantadores. Llavors posem jaquetes, repartim motxilles i correm cap a les escoles. Estareu d’acord amb mi que els matins són els millors moments del dia amb els fills.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Després, el matí s’espatlla. Si agafo el transport públic per acompanyar-les a l’escola, sempre fem tard, perquè la freqüència de pas en horari escolar del bus de barri és de més de 30 minuts. ¿Mitja hora per esperar el bus al matí, amb dues criatures petites, quan plou o fa fred? Més el que triga el bus? No, gràcies: en cotxe trigo quatre minuts de porta a porta, i a peu són vint-i-cinc minuts, i fa pujada.

Aparco el cotxe i un agent de la Guàrdia Urbana, amb amabilitat, sospira impotent davant una cua d’una cinquantena de cotxes aparcats amb intermitents sobre un carril bici mal dimensionat. Aixeco les celles amb una mirada de complicitat i li dic que si incrementessin la freqüència de pas a un temps raonable (deu o quinze minuts) nosaltres aniríem en bus a l’escola. Comprensiu, em diu que parli amb el districte, i ho faig enviant un suggeriment via Twitter i una petició formal a través de la web de TMB. No és la primera vegada que faig la proposta; de fet, es tracta d’un tema recurrent de les associacions de mares i pares de la zona escolar, però hi ha una evident descoordinació entre els departaments de mobilitat, la Urbana i el districte. De moment, no tinc resposta i tot segueix igual, cada matí, amb els pares i els agents sospirant i mirant cap a una altra banda.

Llavors penso que Barcelona no s’ha pres seriosament la qüestió dels matins. S’ocupen de la mobilitat, en abstracte, però pel broc gros, com si fos el mateix moure’s un dilluns de nou a deu que un divendres a les tres. L’administració sap aproximadament quanta gent viu a cada districte, però no té dades sobre els desplaçaments necessaris dels milers d’unitats familiars que cada dia repeteixen rutines. Estem obligats a comunicar, a través del padró, el lloc de residència habitual. I Hisenda sap on treballem, perquè ho declarem amb els papers de la renda. Però la ciutat no es molesta a creuar dades, i segueix planificant la mobilitat amb les estadístiques o les enquestes del segle passat. Una administració del segle XXI necessita dades a alta resolució: cal visualitzar quins moviments obligats es fan cada dia, i planificar l’oferta del transport públic en conseqüència. És absurd que els busos operin amb la mateixa freqüència de pas al matí que al migdia, quan els desplaçaments al barri són molt diferents depenent de la franja horària. Però cal que algú creui les dades, les faci comprensibles, les visualitzi i posi a l’abast dels planificadors cartografies de les rutines diàries, a cada hora, i amb voluntat de resoldre el que no funciona.

Es parla molt de transparència; doncs jo encantada de cedir les dades a l’Ajuntament (i no a Google) sobre els meus moviments diaris, com a part d’un projecte pilot per millorar la planificació del transport públic. N’hi hauria prou compartint, a través de la targeta ciutadana al mòbil, el seguiment dels moviments diaris a través del GPS. La bona notícia és que, en l’era mòbil, tenir dades és molt més econòmic que fa uns anys, és immediat i es pot fer per a un espectre molt més ampli d’horaris i persones.

La qualitat de vida a la ciutat no són les façanes restaurades, ni els aparadors renovats, o les bicicletes de disseny: és una línia finíssima de contacte entre la vida privada i la vida col·lectiva, en què la segona facilita la primera, assisteix les persones allà on elles no arriben i organitza millor la vida en comú. Dissenyar serveis públics millors requereix utilitzar la potència de la revolució digital per comprendre la complexitat dels moviments urbans. No fer-ho té un cost massa elevat en termes de contaminació i congestió que no ens podem permetre. El primer pas, que és recollir dades acurades sobre la mobilitat, té un cost ínfim gràcies a la tecnologia i vol dir implicar la ciutadania en la resolució dels conflictes quotidians. I el segon pas, que és planificar millor d’acord amb les dades recollides, es pot fer amb intel·ligència i rigor. Aquesta setmana soc a Nova York al congrés sobre les smart cities, i quan em preguntin què és per a mi una Barcelona intel·ligent, explicaré exactament això.

stats