05/04/2012

Mario Eskenazi: "Una idea no es pot robar"

3 min
Fa que les coses no només semblin fàcils, sinó que ho siguin.

Accent argentí, sentit de l'humor, dos paquets de tabac al dia; el Mario té la capacitat de reduir en un simple logo la història de tot un projecte: tota una vida, en una rodona. Fa que les coses no només semblin fàcils, sinó que ho siguin: fàcils d'entendre, de produir, de reproduir. Són les 4 de la tarda i seu davant l'ordinador. Com sempre, cigarret en mà. Què ets tu, Mario? Un encreuament entre un cirurgià plàstic i un psicoanalista: trobo la personalitat de les coses i les mostro de la manera més bonica.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

IDEES I SOLUCIONS. El Mario pensa amb facilitat i lògica. Fins al punt que sembla que els seus logos surtin sols. A qui has robat més idees? Robar idees és impossible. Però sí que es pot aprendre a pensar d'una determinada manera. Com s'aprèn a pensar com tu? Oblida tot el que sàpigues i centra't en el problema: el plantejament d'un problema excepcional inspira necessàriament una solució excepcional. Sona fàcil, és difícil: A la vida també ho resols tot d'una manera tan fàcil? No! Ja m'agradaria. Però el 60 per cent de la meva vida és la feina. I la resta? Les meves filles i la meva nòvia. La feina és el que et fa més feliç? La meva feina és la meva vocació.

LLETRES I REGLES. Seguim, sense pausa: Com expliques a les teves filles el que fas? Que faig llibres, però no els escric; que senzillament faig lletres perquè les gent els pugui llegir. Què diria un llibre de tu? Que sóc molt treballador i molt anàrquic: no m'agrada que m'imposin regles. Tot és a la teva manera? Sí. Fins a quin punt? Em vaig quedar a Barcelona perquè em vaig enamorar. T'hi vas casar? Sí, perquè era l'única opció: ella tenia 19 anys i jo 28, era l'època de Franco i el seu pare era jutge. Per amor vas sucumbir a les normes? Sí, però el dia del casament em queien les llàgrimes: tenia remordiments per haver-me traït. Vau tenir fills? No. Amb ella vaig tenir moltíssims avortaments. Després van venir més dones i dues filles. Com portes el compromís? Bé. Però només si és a la meva manera.

IDENTITAT I ÈXIT. El Mario explica històries com si fossin secrets: suaument i amb complicitat. No té pressa i s'atura en els detalls. Tant en el que és personal com professional: Una bona identitat garanteix l'èxit d'una empresa? No, gens ni mica: la majoria de les empreses d'èxit no tenen una bona identitat. Quina és la pitjor que et ve al cap? La del Banco Santander: em sembla lamentable. Quina diferència hi ha entre una bona identitat i una mala identitat? És tan fàcil com preguntar-se per què tenir-ne una de dolenta podent tenir-ne una de bona. És un problema de sensibilitat? Exacte: o ho veus o no ho veus; o ho sents o no ho sents. El client sempre té la raó o sempre dóna pel sac? Jo per treballar amb algú he de poder ser amic seu: quan no hi ha afinitat, la feina no surt bé. Reviso per últim cop la feina que ha fet, tot d'una lògica aclaparadora. Com si no hagués pogut ser de cap altra manera: T'han dit mai no ? No, mai.

TÒPICS I DIVOS. Una hora després d'arribar li demano que es carregui algun tòpic dels argentins: Que parlo poc, diu. Me'l miro i, abans de poder dir res, s'avança: Ara estic parlant perquè tu em preguntes, però normalment parlo poc i amb concreció. Ets un bon venedor de motos? No sóc mentider, però sóc amable. Això és un eufemisme? Segurament, sí. Futboler? M'agrada el futbol d'una manera desapassionada. Arribem al final de l'entrevista amb un últim tòpic: Els dissenyadors teniu fama de divos, oi? Sí! Són insuportables. Tu no? No. Jo m'escapo d'això: el disseny no és es important, només és un hobby molt ben pagat.

stats