Publicitat
Publicitat

Mario Vaquerizo: "Sóc molt important"

37 anys. Mànager. DJ. Cantant. Astre dels realities i marit de l'Alaska. Desinhibició total. Extraversió descarada. Ara publica Haciendo majaradas, diciendo tonterías i tot i que de vegades es fa el boig, no té ni un pèl de tonto. És més llest del que sembla i menys naïf del que ens ha fet creure. Es va treure la carrera de periodisme amb excel·lents i s'ha convertit en un producte estrella. No sap situar l'Ebre però sap el que la gent vol. I els ho dóna. I quan acabem l'entrevista em diu: Chiquilla, y del libro, ¿cuándo hablaremos?

Arriba puntual. Atent, educat, encantador. Pell, talons, rímel. Melena al vent, cervesa en mà -la cinquena-. Tatuatges per tot el cos. Són les 7 de la tarda i porta deu entrevistes a l'esquena però està despert i és tot xou. Pur entreteniment, titulars per la vena: Sóc un bisexual teòric i un hetero a la pràctica. El Mario es coneix bé i sap com guanyar-se la gent: et clissa, detecta el que busques i t'ho serveix amb mà esquerra. Sense que te n'adonis. No és culte -perquè no li interessa- ni va d'intel·lectual -perquè ho troba avorrit-. Però si volgués podria ser les dues coses. Autocomplaent i enamorat de si mateix. T'agrades? Sí. I des que em vaig operar, més.

FAMA I DIARIS. S'ha operat els pòmuls, la papada i la panxa. Li agrada explicar-ho i li agrada que es noti. Està encantat de ser qui és i vol que el coneguis. Tu de petit volies ser famós? Sí. Jo volia ser John Travolta. Què t'agrada de la fama? Que sempre és beneficiosa. Fer el reality és el millor que t'ha passat? No, m'han passat coses millors. Però és quan graves que ets feliç? Sí. Fent el reality sóc molt feliç. Vius més intensament quan hi ha càmeres? No. Però a vegades estem a casa sense gravar i penso que s'estan perdent coses meravelloses. El que no es grava no existeix? Correcte. I el que no es publica en paper tampoc, per això sóc un ferm defensor del diari. Internet és efímer i desapareix; sense els diaris, estem perduts. Guardes tot el que es publica sobre tu? Sí, ho tinc ordenat cronològicament en àlbums: només la gent important surt als diaris. I tu ho ets? Sí, jo sóc molt important.

KANT I NIETZSCHE. El Mario diu el que molts pensem i no ens atrevim a dir. És intuïtiu i més llest que la gana. Amable quan jugues a favor seu, tallant quan alguna cosa no li agrada. I tot i que defensa la transparència, ell juga a l'ambigüitat: és proper però marca distància a la vegada; es fa amic teu, però deixa clar qui mana. Tu ets molt llest: això t'ha permès jugar a fer-te el tonto? Jo no sóc tonto. Però jugues a fer-te'l, no? No. Jo no jugo a res. Sóc sincer i si hi ha alguna cosa que no sé, ho dic i punt. Fa una pausa i segueix mentre desvia la mirada: Jo no estic capacitat per fer un personatge 24 hores al dia: si pogués, faria d'actor i una pel·lícula. Sec i tallant. Tercer intent: Però aquesta segona temporada del reality el personatge antiintel·lectualoide ha crescut, no? Mira, qui entengui Kant que vingui i m'ho expliqui. I a Nietzsche també.

SEXE I ALCOHOL. Respira confiança, autocomplaença i seguretat. Avancem parlant de l'Alaska i li pregunto si en el reality l'ha eclipsat. Ell a ella. I ho té clar: No, però jo sóc la novetat. Un glop de cervesa i dos minuts d'elogis dedicats a l'Olvido. En parla amb respecte i admiració. Què t'aporta l'Alaska? Amor i atracció. Serenitat i sentit de la constància. Hi ha un punt en què et fa de mare? No. L'Olvido és molt protectora i molt controladora. Però jo amb la meva mare no m'hi poso al llit i amb la meva dona sí. Ets molt sexual? No: no necessito follar tot el dia. En podries prescindir? Segurament tampoc, però no m'hi va la vida: el sexe és important quan no tens altres necessitats cobertes. Passa com en tot: en l'equilibri hi ha la virtut. Però tu ets un paio d'extrems, no? No. Silenci. Quantes cerveses t'has begut avui? Cinc. Pausa i contrapregunta: I tu? Una, dic. Doncs no saps el que t'has perdut, reina.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT