Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Martxelo Otamendi

Avui dijous em llevaré a dos quarts de vuit i faré un esmorzar lleuger, com sempre, amb un iogurt i una mica de fruita. Surto aviat de casa perquè a dos quarts de nou tinc tertúlia a Euskadi Irratia. Quan acabi, em desplaçaré fins a Andoain, al Martin Ugalde Kultur Parkea, on hi ha la seu del diari. Cap a quarts d'onze tinc una reunió de coordinació de publicacions locals que coeditem. Són també en euskera, com el diari, i tenen 8 pàgines. Després, a dos quarts d'una, hi ha la reunió per arrencar el diari, a la qual assisteixen els subdirectors i els caps de secció. Repassem l'actualitat del dia, que lògicament avui ve molt marcada per l'alto el foc d'ETA, que a nosaltres no ens va agafar per sorpresa. No vam rebre el comunicat, però ja teníem preparat tot el material a internet per abocar-lo a la web quan es produís. Teníem embaràs i només faltava saber si era nen o nena. Editorialment, pensem que aquesta treva va més enllà de les anteriors: la decisió d'abandonar la lluita armada està presa, però encara queda un procés per desactivar un conflicte que fa cinquanta anys que dura. Ara la batalla serà per si es legalitza o no l'esquerra abertzale abans de les municipals.

No tinc cap dinar de feina, menjaré qualsevol cosa i m'esperaré a la redacció, perquè m'ha demanat una entrevista la cadena Al-Jazira. Després, a dos quarts de set, tenim la reunió de portada, de tancament del diari, i si no hi ha novetat, a les vuit vaig cap a casa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT