Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Mas a Londres, amb eufemismes

El president Mas se'n va anar ahir a Londres a explicar al vice-primer ministre britànic, Nick Clegg, i a tota una colla de líders liberals europeus que això de Catalunya no és exactament el que sembla segons els corresponsals de la premsa internacional que es nodreixen dels brous espessos que es preparen a les cuines informatives de Madrid. És a dir, que és mentida (o és mitja veritat, que sovint és pitjor) que el problema d'Espanya són les autonomies -suau eufemisme per no dir Catalunya-, i que la susdita Catalunya pateix un problema de drenatge fiscal -hàbil eufemisme per no dir espoli- que li causa uns problemes de calaix dignes del gran Cantinflas.

Mas va anunciar, així mateix, que aquest any 2012 té pensat viatjar "una mica més", amb la finalitat d'explicar pel món la nova, no precisament bona a hores d'ara, de la realitat financera catalana. Viatgi, president, i llueixi el seu domini de l'anglès, insòlit entre els dirigents del Regne d'Espanya (Rajoy no el parla i Zapatero tampoc; entre els presidents autonòmics, només Francisco Camps pot acreditar haver arribat a la lliçó del my tailor is rich , però sembla que no va passar d'aquí). Això el fa pujolejar una mica: tots recordem encara l'excel·lent agenda internacional que va gastar el mentor de Mas, i que encara lluïa més per contrast amb la timidesa de Maragall i amb la inhibició de Montilla.

Al meu poble tots som ferms partidaris que el president de la Generalitat viatgi tant com calgui, a fi i efecte d'explicar urbi et orbe la importància de Catalunya en el context europeu, la magnitud de les traïcions dels governs espanyols, i tot el que convingui. Ara bé, s'ha de reconèixer que aquesta nova pruïja viatgera i pedagògica d'Artur Mas lliga malament amb la reestructuració (eufemisme rutinari per no dir tisorada) que han patit les ambaixades catalanes a l'exterior (eufemisme constitucional per designar les oficines de comerç que treballen en favor de les exportacions catalanes) com a conseqüència del pacte dels pressupostos del 2011 amb el PP. I que tampoc s'adiu gaire bé amb una situació en què aquest mateix PP amb el qual el Govern manté una geometria fatal -com la de Michael Douglas amb Glenn Close, per entendre'ns- anuncia el propòsit de convertir, des de la seva majoria absoluta al Congrés de Diputats, l'autogovern de Catalunya en un acudit de Los Morancos.

(Com a curiositat, val la pena ressaltar que, el mateix dia que el president Mas visitava Londres, l'euroequilibrista David Cameron anunciava la seva disponibilitat per celebrar un referèndum sobre la independència d'Escòcia. És cert que Cameron hi posava condicions, és a dir, trampes, però ningú té dret a suposar que el govern de la Pèrfida Albió hagi de ser un campament de boy scouts . I tanmateix, algú s'imagina cap gest equivalent per part de Don Mariano o de qualsevol altre president espanyol? Va ser Artur Mas, qui va parlar de relacions poc equilibrades? Un altre eufemisme, aquest cop per no parlar de democràcia falsejada.)

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT