Publicitat
Publicitat

Mas i els Manostijeras

El president Artur Mas, i els seus disciplinats jardiners, més coneguts com a consellers Manostijeras, ens han obsequiat amb una setmana de sensacionals retallades. El jardinet pressupostari ha quedat pelat i ben pelat. La neteja ha arribat a tots els racons de l'hort nacional. Més d'un cop he recordat aquella pel·lícula de Peter Sellers en què un humil jardiner es convertia en president dels Estats Units: l'home només parlava dels seus rosers i parterres, i era convenientment interpretat com un oracle. Tot agafava un absurd sentit polític. Nosaltres, per sobreviure als nostres esmolats Manostijeras, només podem confiar que la saviesa de Mas sigui menys esperpèntica que la d'aquell Sellers.

Però el cas és que al jardinet hi fa fred i n'hi farà més. Allò que en temps pretèrits havíem anomenat estat del benestar, del qual aquí amb prou feines en vam ensumar l'aroma en els anys feliços del tàndem Pujol-González, ara quedarà com un arbre nu: perdran fulles i àdhuc branques les pensions, les inversions públiques, la dependència, les escoles, la cultura... L'hivern diuen que serà llarg. Ai, pobres de nosaltres, ¿i què farem?

No a tothom li vindrà de gust agenollar-se a collir l'herba segada, esperant que un dia repuntin els brots verds del nostre benestar. Perquè una cosa és l'èpica de la sang, suor i llàgrimes, i l'altra el sacrifici sense premi. Ves que no ens ho agafem com l'última broma pesada abans de plantar el nostre propi jardí nacional al crit de "Visca la jardineria lliure!"

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT