Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Mas, Mas-Colell Mas-Carell

Els resums de l'any com el que publiquem avui m'encanten i m'inquieten a parts iguals. És un concentrat de paraules que ens exciten la memòria. Un cop excitada, t'espantes, conclous que la vida s'ha accelerat de mala manera, i pagaries perquè ho aturin que tu vols baixar, però l'única manera coneguda de baixar és morir-nos, i no sol venir de gust. Aquest 2010 em diverteix haver après parauletes com vuvuzela, flashmob, lipdub, hashtag o Wikileaks, perquè sé que de la mateixa manera que han entrat al disc dur seran substituïdes per altres de noves, aquesta és la gràcia. I, en canvi, m'agradaria que immersió tingués bastant més de futur, i fos la paraula d'aquest segle com ho va ser de finals del segle passat, amén. Però això dependrà de paraulotes com recurs , retallada i sentència , que tenen vocació d'instal·lar-se com a conceptes de la dècada. El més rellevant del 2010 és que part dels problemes més noticiables han caigut del cel. És l'any de les cendres que amenaçaven de fer caure els avions, i el dels aeroports militaritzats per un estat d'alarma. Ha quedat clar que el dels vols és un món en erupció permanent, sigui volcànica o dels controladors aeris. I, pel que fa al 2011, trepitgen amb força els noms propis que comencen pel cognom del nou president. Del nou executiu en podrem dir més que mai govern Mas, si al conseller Mas-Colell s'hi afegeix, com sembla, el conseller Mas-Carell.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT