Fer un Mas al costat
Cada dia que passa ens porta notícies excel·lents, i ahir no podia ser una excepció. Quan escric aquestes ratlles fa poques hores que el líder del PP català, el púgil i exalcalde de Badalona Xavier García Albiol, s’ha entrevistat oficialment amb el nou president de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, i Albiol n’ha tret una conclusió sorprenent. “M’ha fet pensar en Artur Mas”, ha declarat Albiol.
Com solem dir en aquesta columna, està molt bé. Potser García Albiol s’esperava que Puigdemont fos un revers d’Artur Mas, però es va trobar amb la sorpresa que es tracta d’un home cordial (no dóna puntades de peu a les criatures, cosa que és d’agrair) i té un pensament polític que a Xavier García Albiol el “va fer pensar en Artur Mas”, com dèiem. Quines coses, és una similitud que no se’ns hauria acudit.
Carles Puigdemont és convergent, Artur Mast també; Artur Mas es va presentar a les eleccions del 27 de setembre sota la candidatura de JxSí, Carles Puigdemont també.
Carles Puigdemont es mostra favorable a la independència de Catalunya, i Artur Mas es va pronunciar repetidament en el mateix sentit.
Artur Mas és un home que té un to educat tant amb els seus aliats com amb els seus adversaris, i Carles Puigdemont també comparteix aquest estil. Oh, sorpresa, si els poses l’un al costat de l’altre resulta que s’assemblen.
Com a molt, se’ns acudiria adduir que Artur Mas és natural de Barcelona, mentre que Carles Puigdemont ho és d’Amer, que no és poca cosa -sobretot si tenim en compte que l’actual president és el quart fill d’aquesta localitat que arriba al capdavant del govern català-. I també podríem adduir que possiblement Puigdemont acudirà si pot al concert que oferirà Neil Young el 20 de juny a Barcelona, mentre que Artur Mas sembla més d’Àngels Gonyalons, amb tots els respectes.
Fins aquí les diferències, perquè les tres lleis que va aprovar el govern Puigdemont, d’una tacada, per impulsar el que s’anomena la desconnexió de Catalunya respecte d’Espanya, es podrien haver aprovat sota la presidència de Mas.
Es veu que els dos presidents permeten alguna semblança, ves quines coses. I es veu que aquesta semblança desperta la curiositat intel·lectual de Xavier García Albiol, mentre contempla les ruïnes fumejants del seu propi partit, que fins fa pocs dies era l’amo i senyor de la política espanyola, i que ara es dedica, per boca del president en funcions Mariano Rajoy, a afirmar que en referència a Catalunya el govern espanyol actuarà “com sempre”, és a dir, no fent política sinó acudint al Tribunal Constitucional.
Doncs enhorabona, ments pensadores del PP, i vagin trobant similituds. La seva lucidesa els permetrà trobar-ne potser més d’una i tot.
