Mas és més a prop de l'adéu a Rajoy

En quatre dies s'han accelerat gestos de trencament de Mas i Rajoy. Perquè el PP ha passat de ser una companyia incòmoda però que CiU aspirava a seduir a ser una companyia perillosa. Una mala companyia en el fons i en les formes. Quan es produeixen gestos com el cop de puny simbòlic d'ahir, l'anunci que CiU votarà que no a les retallades a Madrid, les valoracions són arriscades. És temerari magnificar-ho, veure-hi un trencament definitiu, perquè CiU té ADN pactista i perquè el govern Mas té i tindrà una tresoreria complexa que li serveix d'argument inapel·lable quan li tremolen les cames. Però també és gratuït reduir-ho a pura gestualitat, a comèdia. Mas i els seus estan disgustats de debò, tothom ho estaria rebent per resposta a gestos còmplices una burla sistemàtica. El "prou" que dibuixem a la portada el justifiquen més des de la dignitat que des de l'estratègia, però haurà de tenir coherència fent-se respectar si Mas, a més de dir que vol tenir el poble al darrere, li vol tenir de debò. Els que preveuen que serà un altre no provisional basant-se en models de passat convergent poden equivocar-se. El líder és diferent, la situació és d'emergència, la pressió al carrer més gran. I la humiliació cap a Catalunya supera magnituds anteriors. Mas és lluny de la cruïlla de l'adéu Espanya, però mai havia estat tan a prop de dir adéu a Rajoy.